L’estiu no arrenca

Aquest estiu no acaba d’arrencar o ho fa a batzegades. El dia que no plou està núvol i el dia que comença bé, a la tarda s’espatlla. També ha trigat a fer aquella calor que s’espera ja abans de Sant Joan. Més que calor és xafogor, la variant ambiental més desagradable. Amb la xafogor el termòmetre marca vint graus i el cos diu que en són trenta-cinc. Observo que la situació no es limita a la costa, on visc, sinó que és general a tot el país. Un dia de principi d’agost de fa uns anys me les prometia molt felices. Acabava d’instal·lar-me a Bellver, a la Cerdanya, amb la perspectiva de passar-m’hi una setmana. El primer dia vaig fer una excursioneta, em vaig banyar en una piscina, i a dinar que hi ha gana. Mentre dinava va caure una tempesta violenta. La temperatura va baixar en picat i van haver de sortir els jerseiets. A l’estiu, els jerseis són jerseiets. La tempesta va donar pas a un plugim persistent tota la tarda. Vaig fer el que els estiuejants fan en aquests casos: anar a la botiga del poble. La senyora del taulell va sentenciar: “S’ha acabat l’estiu.” No digui això, senyora, que acabo d’arribar. L’estiu, efectivament, s’havia acabat. Va ploure o va estar núvol tota la setmana. A muntanya, les boires i nuvolades són, per als visitants, atractius a l’hivern. A l’estiu són depriments i sense fotogènia possible. Vaig baixar cap a casa. A la costa, l’estiu estava en vigor, feia una calor que estavellava i un sol radiant. Un altre dia al vespre, molt a principis de juliol, vaig anar a Aiguafreda, al peu del Montseny. Jordi Pujol hi feia una conferència i m’havia demanat d’assistir-hi. Diria que va ser l’últim acte públic seu. El 25 d’aquell mateix mes va emetre la confessió que li ha impedit cap acte multitudinari. A la sortida, estàvem a disset graus. La gent s’havia posat el jerseiet. A Granollers, de tornada, el termòmetre va pujar a vint. A Argentona, a vint-i-dos. La família m’esperava per anar a sopar a la platja. Ho vam fer a vint-i-cinc. Aquest any les temperatures i els núvols no es comporten ni a la costa. Veig que mentre escric això, dimarts al matí, fa sol. L’aprofitaré per baixar d’aquí una estona a la platja. Només ho he pogut fer tres dies, aquesta temporada. No hi he trobat l’aigua ni la sorra prou netes. Tant com ho estaven, aquests últims anys. Algú troba a faltar socorristes i les cordes que serveixen perquè les persones de mobilitat reduïda puguin sortir de l’aigua. Ho denuncio, i de seguida l’oposició municipal s’hi agafa. Aquesta oposició fins l’any passat havia governat amb l’actual alcalde. Llavors no hauria estat sensible al meu comentari. L’aigua és bruta o neta segons si manes. Els que governen tampoc han reaccionat. Si manes, trobes que fa un temps esplèndid per no sentir-te al·ludit pel piove? porco governo.