A la tres
Una bona notícia
“No es confonguin. Que avui arribin els presos és una bona notícia, sí; però no és cap alegria. Continuen a la presó
Que avui tinguem una bona notícia, que ens hàgim llevat sabent que al llarg de les pròximes hores els presos polítics catalans seran en presons de Catalunya, no ens hauria de confondre. Sí, és una bona notícia, que traslladin els presos. Ho és per a tots nosaltres i ho és, sobretot, per a les seves famílies, que deixaran de pagar la seva condemna particular fent quilòmetres i més quilòmetres amunt i avall. Ho serà fins i tot per als mateixos presos, que, superat el daltabaix que ha de ser per a ells un trasllat fet amb les condicions que s’està fent –més pròpies del segle XIX que del segle XXI–, forçosament seran més ben tractats. Ni que sigui, és clar, perquè un cop aquí ja podran sintonitzar determinades emissores de ràdio i de televisió que els explicaran de veritat el que passa a fora. Se’ls haurà acabat l’ostracisme informatiu madrileny, que ara només se’ls trencava en rebre a la cel·la publicacions com ara El Punt Avui, que aquesta casa els enviava i els continuarà enviant. Que els presos polítics arribin a Catalunya és, efectivament, una bona notícia. Felicitem-nos i sortim al carrer, si és el que ens demana l’ANC i Òmnium. Però no s’enganyin. D’alegries, poques. La bona notícia d’avui no amaga l’enorme injustícia que estem vivint tots plegats i que ells pateixen en pròpia pell. Perquè quan arribin (hauríem de mirar que ho fessin amb tranquil·litat, sense incidents que algú pugui utilitzar per fabricar segons quin relat), quan arribin, deia, continuaran tancats, empresonats, entre reixes. En presó preventiva i privats de llibertat per un delicte que en relat de l’acusació que se’ls formula de moment s’assembla molt més a una novel·la de ficció que no pas a la descripció d’uns fets provats. Per això és important que avui no ens confonguem. Avui hauria de ser un dia de celebració, sí; però és sobretot un dia de reivindicació. De continuar fent saber al món (a Espanya no cal, que ja està clar que no ens escolta) que tenim presos polítics. Presos polítics i, no se n’oblidin, exiliats, que aquests pla tenen lluny la família. Una bona notícia? Sí. Però cap alegria. Són a la presó. No es confonguin.