Prou assignatures!

La nova ministra d’Educació del govern espanyol, Isabel Celaá, en una de les seves primeres declaracions des que va accedir al ministeri, ha manifestat que el seu govern té la intenció d’impulsar una nova llei d’educació (una més en una tradició exòtica de despropòsits legislatius en cadena, oportunistes i partidistes) i, a més, implantar una nova assignatura obligatòria de “valores cívicos y éticos” que, suposo, vindria a ser la versió 2.0 de l’educación para la ciudadanía del govern Zapatero.

Davant d’això, hom es pregunta: és que no aprenem res de l’experiència? Com pot ser que després de quaranta anys es vagin repetint els mateixos errors de manera obsessiva i acrítica. I què dir de la nova assignatura! Però en quin temps viuen aquesta gent? L’educació actual no necessita més assignatures, el que requereix és suprimir-les totes tal com estan configurades amb una lògica pròpia del segle XIX. Els nostres centres i professorat requereixen un currículum el màxim d’esponjat i de globalitzat, per construir les seves propostes curriculars singulars. Els centres han de poder dissenyar projectes curriculars interdisciplinaris on tot el coneixement científic, tecnològic, humanístic, artístic, lingüístic... romangui interconnectat prenent com a base propostes holístiques. La comprensió del món i de la vida no s’obté a partir de coneixements estancs sinó relacionant fets, conceptes, valors, dades, obres d’art, el pòsit històric... un engranatge comprensible perquè doti de sentit l’aprenentatge. I és amb aquest tarannà que es mouen bona part dels projectes d’innovació que els nostres docents estan portant a terme arreu. Donat que l’administració educativa catalana torna a funcionar, si us plau, no fem més seguidisme de les decisions ministerials espanyoles i, almenys en l’àmbit curricular, assumim la nostra sobirania de decisió i connectem-nos amb la modernitat pedagògica.

Ja va sent l’hora que desmuntem el currículum per assignatures tancades en si mateixes. Cal que els objectius competencials que fixem per a tot l’alumnat en l’educació bàsica vagin acompanyats d’un conjunt de continguts interdisciplinaris que assegurin el domini d’una cultura bàsica i comuna per a tota la població. Una cultura que reivindiqui els grans autors, les grans fites de la humanitat i la nostra pròpia tradició pedagògica Alhora, una cultura plenament oberta al futur. Per això el currículum comú, que hauria de fixar l’administració, no hauria de superar el 25%-30% de la proposta curricular, i deixar en mans de la llibertat dels projectes de centre completar el currículum. I fer-ho en forma de proposta oberta, flexible i amatent a les necessitats dels nostres contextos canviants.