Nascut el 5 de juliol

Una setmaneta més. Això és el que podran gaudir els pares dels seus nadons que hagin tingut la sort de néixer ahir, 5 de juliol. Una mesura totalment insuficient però que és un gran avenç si es té en compte que no fa pas tant el permís de paternitat era de tan sols tres dies. Per casar-te te’n donaven quinze. Es veu que el fet de donar a llum només tenia a veure amb la mare, i el progenitor era un simple espectador que en menys d’una setmana ja ho havia vist i après tot del seu bebè. Les lleis espanyoles, i també les catalanes, disten de les que gaudeixen els països nòrdics (per exemple, Suècia), on els pares pràcticament estan obligats a agafar les baixes de paternitat, un fet que iguala, en bona mesura, les oportunitats laborals i evita que es perpetuï l’anomenada escletxa salarial. Tot i l’alegria per haver aconseguit una fita gairebé històrica (a molts països del món la mare no té ni un sol dia de permís retribuït) s’hauria de recordar que els nens no només s’han d’admirar durant cinc setmanes. S’ha de millorar la conciliació laboral i familiar perquè –a banda de proves pilot, comissions i estudiosos que anuncien que l’horari hauria de ser compactat i que tothom hauria d’anar a dormir més d’hora– la realitat és que els horaris laborals no coincideixen amb els de les criatures que omplen les hores amb activitats extraescolars després d’un llarg dia a col·legi. O la frase més repetida entre pares i mares aquest estiu:“I tu, a quin casal els portes?”