opinió
Ambient de Girona, on ets?
No parlem de l’ambient diürn, és clar. De dia, Girona ha assolit fa molts anys nom per un reguitzell de coses i situacions que l’han convertit en un pol d’atracció de turistes catalans, estatals i estrangers. La Girona vella, històrica i monumental, ben recolzada en un comerç actual creixent i actiu, i una restauració viva, renovadora, clàssica i actual a la vegada, portant-ne al lideratge mundial un, i en bons llocs a l’estatal i europeu d’altres. Difícilment es podia fer millor. Girona de dia té un nom ben guanyat. Ha costat tot el que va de segle i una o dues dècades del passat. I doncs: què els hi passa a les nits de Girona –és un dir!– que sols s’utilitzen per dormir? Deixant a banda un parell de llocs cèntrics en els quals hi ha una certa animació, la resta de gironins dormen santament, els estrangers s’encauen als hotels o al seu origen i pels carrers sols circulen alguns petits grupets de parla incerta, disposats a molestar a qui sigui. I de les sales de festes, bars musicals, alguns encertadament a l’exterior, què se n’ha fet? Del poc d’ambient nocturn que queda, sols com mussols, mitja dotzena d’emigrants escolten reggae i, això sí, l’última novetat musical: Y viva, España, de la qual tots saben la lletra. Fa ben bé vint anys que, pescant a l’exterior del dic artificial d’entrada de Santa Margarida a les dues de la nit, des d’on se sentia la música perfectament, van començar amb aquesta “meravella” i la van ballar i cridar tres quarts d’hora. En acabar el so, vaig veure que m’havia pixat totalment de fàstics. Com l’expliquen a casa seva els estrangers una animalada semblant?
Girona no té en absolut vida nocturna. En canvi segueix augmentant l’equipament amb establiments acreditats nacionals o estrangers. Ara, a Girona, es troba de tot, tot i tot. No cal viatjar per adquirir quelcom especial. Els ajuntaments han oblidat, o el que és pitjor, menystingut els costums habituals, estiuencs o no tant, dels joves desaparellats, de les parelles joves, casades o no, dels que cerquen l’aventura nocturna, ballant, cantant o tan sols movent l’ossamenta, al so d’aquest ritme sorollós actual, de dubtosa qualitat musicalment inexistent, però que el públic juvenil cerca i demana actualment.
Hom es pregunta: “Per què van deixar que les veles al sud de Girona, al llindar dels termes de Salt i Vilablareix, es fessin fonedisses? I per què van fer retirar les veles de l’interior de la Devesa, on sols podien molestar els pardals?” La distància nocturna de Girona a la Costa Brava centre és fàcil de fer i amb una bona campanya professional, no pas d’un afeccionat xitxarel·lo de torn, en un parell de temporades estiuenques estic segur que es podria reconquistar la massa juvenil i turística als estius i “la de casa i veïnats”, a l’hivern. Jo sempre he tingut manera de comunicar-me amb el jovent i crec no equivocar-me amb les afirmacions. Girona és ciutat privilegiada, poc explotada liberalment. O no?