De reüll
S’obliden del màster?
És força evident que als gairebé 20.000 militants que dijous van donar suport a Pablo Casado tant els fa si el diputat va rebre tractes de favor consentits per obtenir els seus estudis. Però si finalment aconsegueix arribar a la presidència del PP o a qualsevol càrrec de rellevància –fruit de pactes amb altres candidatures– caldrà veure si el votant conservador és tan magnànim i s’oblida tan fàcilment del que per a ells o per als seus fills els va costar el màxim esforç, un títol acadèmic. Potser Casado es pensa que faran com si no passés res i, al damunt, se’l felicitarà per ser el més llest. El PP massa sovint no té en compte que la competència és dura. I pensa que celebrant unes primàries estrambòtiques i a contracor solucionarà la crisi de credibilitat que arrossega. L’aspirant a liderar el partit que, de moment, és el més fort de la dreta, actua com els seus antecessors, mirant al seu voltant a la recerca de culpables. La tesi és que és molta casualitat que s’hagi destapat l’assumpte quan es va saber que aspirava a la successió. I s’insinua que l’enemic és dins a casa. Tant li hauria de fer d’on surt o per què surt ara, el que li hauria de preocupar a ell i als que l’envolten és que aspirar a ocupar un dels escons més destacats del Congrés requereix una dosi extra d’honestedat, sobretot si representa una formació que després d’anys d’estar sota sospita, ara és a l’oposició perquè un bon dia la corrupció els va esclatar a la cara.