Licors essencials

Sempre que vaig per la part de Girona i m’entaulo en un lloc públic o privat se m’ofereix ratafia, el digestiu que el president Torra, que és veí de Santa Coloma de Farners, va regalar a Pedro Sánchez en la reunió lubrificant que els dos presidents van mantenir dilluns d’aquesta setmana. Santa Coloma de Farners té anomenada també per les galetes. En realitat, on hi ha un licor hi ha galetes per sucar-hi, i qui diu galetes diu carquinyolis o diu borregos com els que elaboren a Cardedeu. El president Torra no va completar l’obsequi amb galetes. Quan vaig per Girona i m’ofereixen ratafia tampoc no me’n serveixen. Deuen pensar que el licor ja engreixa prou, o que practicar el suca-mulla fa vell, com els dos ancians que il·lustren una marca de galetes de Santa Coloma. Torra havia dit prèviament que la ratafia és com l’essència de Catalunya. Els gironins són en això sempre abusius. Si el president fos empadronat al Baix Camp, no hauria dit que les essències es troben en els vermuts que elaboren a Reus? I si fos de Badalona, no les situaria a l’Anís del Mono? A Sitges hauria de triar: la malvasia? el Bacardí? Com s’hauria acabat la diplomàtica reunió amb una ampolla de rom de ressons colonials? Al Maresme havíem tingut el Calisay, destil·lat a Arenys de Mar. Les ampolles feien forma de bombatxos modernistes i a cada casa n’hi havia una. Quan s’anava “de visita”, sortia el Calisay del bufet, amb les quatre galetetes preceptives. Es va deixar de fabricar. Alguns em diuen que no, que encara es fa en un lloc remot d’Espanya, però tots cuiten a afegir que ja no és el que era. Si no és el que era, me n’abstinc. Vaig saber el que era el dia que amb el col·legi vam fer una visita a les destil·leries. A la sortida, ens van regalar unes ampolles minúscules. De tornada en vaig tastar el contingut. Em va agradar, tan dolç, i me’l vaig acabar. Vaig arribar a casa que no sabia el que em deia ni el que em feia, ni a què atribuir-ho. Potser m’havia marejat l’autobús? La fàbrica Calisay és ara un centre cultural. Encara fa olor de licor. Si no és l’essència de Catalunya en manté alguna de la infantesa.

En Marc Colomer em recorda el licor Sant Jordi d’Arenys de Munt. I en Pere Pascual, el Quina Momo d’Argentona. Al Masnou situo aquell licor d’èxit fulgurant i efímer que es va dir Melody’s i que era de crema catalana. L’han de recordar perquè també era a cada casa, en temps de Jordi Pujol. I els Aromes de Montserrat? Ja no són l’essència de Catalunya? Tarradellas va protegir Poblet, on hi ha grans fàbriques de galetes, reminiscència dels “panicers dels frares”. Pujol va ser montserratí. La ratafia indica que l’eix s’ha desplaçat a Santa Coloma de Farners, que no s’ha de confondre amb la de Gramenet, on no es fan licors però és també essencial.