Fòrum Carlemany

Dijous passat a Girona va tenir lloc la gala 2018 del Fòrum Carlemany, una gala que anualment fa aquest fòrum gironí i que també guardona dues persones que s’han significat per la seva capacitat d’emprenedoria i pels seus valors. La gala, conduïda pel periodista Pere Mas, va premiar l’Antoni Bassas i Sor Lucía Caram, dues persones amb una gran trajectòria i plenes de valors que són un referent del nostre país.

I què és el Fòrum Carlemany? Com diria el conseller Maragall, és un “artefacte”, que pel fet de ser tan innovador fins i tot costa d’explicar-ho. De fet, la gran majoria dels entrevistats en el llibre que van editar per commemorar el quinzè aniversari, diuen que la primera vegada que els va explicar el visionari i emprenedor Jaume Sanabras el seu projecte, no ho van entendre. Joaquim Nadal, quan explicava els trets més importants del llibre, del qual ell ha fet el pròleg, també es va trobar amb aquest dificultat de no saber-ho encabir en cap de les associacions existents. Però Nadal va trobar la resposta dient que era una associació del segle XXI, i ell, com molts dels que érem allà, estava encara massa ancorat en el segle passat.

“Som un fòrum d’empresaris i directius.” “Busquem l’excel·lència de les nostres empreses però també ens preguntem què podem fer per la nostra societat.” Són les paraules del fundador. Warren Benni utilitzava la metàfora d’“arquitectes socials” per designar els líders transformadors, i aquest fòrum, que va néixer el 2003 i aplega 75 empreses d’èxit de les comarques gironines i més de tres-cents directius, que posen en comú les experiències en més d’onze grups de benchmarking, és un fet totalment del segle XXI i propi de transformadors. D’entrada, cap dels càrrecs té un sou, no tenen seu, i des del principi són fidels a voler ser “lliures (apolítics), flotants i lleugers”.

I què té d’especial i diria que de revolucionari aquest fòrum? Doncs que aquest grup d’empresaris han trencat un tabú que ha fet molt de mal: l’individualisme. Era molt difícil que empresaris que han tingut èxit exposessin públicament i compartissin els seus factors d’èxit. I ells ho fan. I és que cerquen l’excel·lència conjunta perquè estimen l’empresa i el país, sense oblidar-se d’uns principis i d’uns valors socials molt arrelats. Francesc Bosch, el president actual, és un exemple més dels valors que ens han fet grans com a país: emprenedor amb una gran capacitat de feina, una vocació total per a la millora constant i formació com a cultura empresarial, i un sentit molt alt per tot allò que és social. És el mateix perfil que té el fundador Jaume Sanabras, fundador de Marlex, empresa que ell va fundar i que destina el 5% dels seus beneficis a accions socials. O els altres dos expresidents: Francesc Planas i Marc Salvadó.

Girona i comarques han tingut iniciatives privades com Temporada Alta, Premis Literaris Prudenci Bertrana, o la Cooperativa La Fageda, per esmentar-ne només tres, que han traspassat les fronteres i ja són exemple d’emprenedoria. És per això que fora bo que, més aviat que tard, aquest fòrum fos copiat i replicat per altres empresaris amb la mateixa iniciativa i empenta. Que comparteixin els mateixos valors, i s’esforcessin a crear aquest cercle virtuós del benchmarking per fer un teixit industrial molt més competitiu i amb una marcada responsabilitat social i arrelament al país. Potser, i m’agradaria que fos així, el Fòrum Carlemany serà l’exemple a seguir per a tants empresaris que podent fer l’empresa més gran s’aturen deixant perdre oportunitats de tenir empreses molt més grans que enforteixin el nostre teixit industrial. Quan pregunten a Francesc Bosch si és un model exportable, ell diu que sí, sempre que hi hagi un grup de persones disposades a compartir els seus coneixements i experiències. I és que en el món de l’empresa és ben sabut el potencial del treball d’equip. Segons diu la màxima: “El treball en equip et permet que persones ordinàries assoleixin objectius extraordinaris.”

Imaginem-nos, doncs, quins resultats es poden assolir si els equips són formats per gent extraordinària, com és el cas.