A la tres
Velocitat de creuer
“D’on són, les 25.000 adhesions que a hores d’ara ja té la Crida Nacional per la República?
Continua essent una incògnita a hores d’ara saber què passarà amb aquest moviment, partit, instrument polític o el que sigui que els presidents Puigdemont i Torra han proposat aquesta setmana. Més enllà de la incògnita més immediata, que és saber què faran els de Pascal aquest cap de setmana i quin paper vol fer el PDeCAT en tot plegat, és una incògnita saber què passarà de cara a la tardor més enllà del món exconvergent. ERC es mantenia ahir en la tesi que aquesta nova proposta és una mena de déjà vu convergent i traslladava la idea que, en aquest nou espai en construcció, només hi està cridat “el centredreta republicà”, per dir-ho en paraules de la portaveu, Marta Vilalta. L’operació de Puigdemont, és evident, és d’alt risc. És una OPA directa al PDeCAT (no hi ha gaires expressions que ho defineixin tan bé) i pretén ser-ho també a la resta d’espais independentistes. Si no s’hi sumen els partits, pensen Puigdemont i Torra, podria ser que alguns dels seus militants i simpatitzants s’hi sumessin igualment. L’operació, insisteixo, no està mancada de risc. I a hores d’ara, si tenim en compte que això va ser dilluns i avui som dimecres, hi ha poques dades per valorar-ho i fer grans anàlisis. Però n’hi ha una que a mi m’ha semblat molt contundent. Molt. I és que, en les poques hores que fa que el lloc web de la Crida Nacional per la República s’ha posat en marxa per recollir adhesions, ja en suma prop de 25.000. I 25.000 (i sostenen que no hi han posat més pa que formatge) són moltes. Moltíssimes. Tantes que ho vaig haver de preguntar dues vegades. Sí, a tocar de les 25.000, deien anit; fet que vol dir que depèn de l’hora d’avui en què llegeixin aquest article potser ja en seran més. Però 25.000, insisteixo, a mi em semblen moltes adhesions. M’atreviria a dir que la suma de militants del PDeCAT, ERC i la CUP a hores d’ara no va gaire més enllà de 25.000, si és que hi arriben. I ja ni en parlem si comptéssim militants que estan al corrent de pagament. La pregunta, doncs, és òbvia: d’on venen aquestes adhesions? Són totes del “centredreta republicà”? Són transversals? D’on són i de qui són en dependrà el futur del moviment.