Trenta anys de pedres

Aquest any es commemora el trentè aniversari de la publicació d’Els senyors de les pedres (Picap, 1988), el primer disc de la banda jonquerenca de rock dur Sangtraït. Aquest va ser un dels discos fundacionals del nou rock català que va esclatar a final dels anys vuitanta, gairebé només precedit pel No puc deixar de fumar de Sau, publicat el 1987. Els debuts discogràfics de Sopa de Cabra i Els Pets daten del 1989 i el de Kitsch, d’un any després. No és qüestió d’oblidar la generació pionera que va fer la travessia del desert durant els anys vuitanta –Detectors, N’Gai N’Gai, Duble Buble, U-Tòpics, etc.–, però amb la perspectiva que dona el temps queda clar que Els senyors de les pedres va marcar un punt i a part en aquesta història: el principi d’un fenomen que, englobat en un procés de normalització lingüística i cultural, va arribar a conquerir des de les comarques més allunyades de la metròpoli –fins i tot des de la Jonquera, vila fronterera per excel·lència– els principals escenaris de Catalunya, inclòs el Palau Sant Jordi.

La història de Sangtraït comença molt abans, concretament el 1982. De fet, un dels seus primers concerts va tenir lloc el 20 d’agost del 1983 a la IV Nit de Rock de Portbou, amb els històrics Lone Star com a caps de cartell. En aquella primera etapa el cantant del grup jonquerenc era Marc González, que de fet va deixar Sangtraït pocs mesos abans de la gravació del seu primer disc, en el qual la majoria de les lletres són seves. Marc González –conegut després com a Marc Corso– va continuar la seva trajectòria amb altres grups com ara Àspid, Rockzilla i, actualment, Slavedown. D’aquesta manera, a El senyor de les pedres ja apareix la formació més coneguda de Sangtraït, amb Quim Mandado assumint també la veu principal, a més del baix; els guitarristes Josep Maria Corominas i Lupe Villar, el bateria Martín Rodríguez, i Papa Juls, amb la seva presència imponent, armat amb l’harmònica i el saxo –instruments poc habituals en el rock dur i el heavy– i cridant la consigna del grup: “Anem a emprenyar els veïns!” Sangtraït es va acomiadar amb un concert a Razzmatazz el 20 de desembre del 2001. El grup va deixar un gran llegat –una dotzena de discos, inclosos directes i recopilatoris–, i bona part dels seus membres continuen actius a través de grups com ara Los Guardians del Pont (LGP) i Barbablanca. Trenta anys després encara no hi ha qui els pari.