‘Fake news’

Trump no en té l’exclusiva. Davant d’unes vacances d’estiu, que alguns encara passaran a l’estranger per força i altres en presons catalanes sense cap altre motiu que la inventiva policial o dels jutges, tots els daltabaixos que la situació política havia de causar a l’economia del país es van fonent, als ulls del món, com ara les acusacions emprades per reprimir tot un país. Les dades de les inversions estrangeres, de les exportacions, del turisme, del pes de l’economia catalana en l’estatal, de la progressiva recuperació de llocs de treball no van pel camí d’aquelles empreses que es van apuntar al canvi de seu. Si la resta del món se’n refia, malgrat la situació política i l’estat de les infraestructures, deu ser per les oportunitats que hi veuen, pel talent, per la productivitat o per l’entorn favorable, i no pas pels sous miserables. Els empresaris que han marxat han preferit apostar pel cavall del deute desbocat, proper al 100% del PIB, dels AVE mig buits o dels submarins que, quan han aconseguit que suressin, no caben a port.

Ni cas de la cantarella rabiosa dels partits i la premsa que avalen l’statu quo sobre les desgràcies que amenacen el país; les empreses, els treballadors, els consumidors i els usuaris, van a la seva. Aquells són aquí, hi viuen, però encara no coneixen la seva gent. Potser no saben que el 12 de setembre del 1714, després del setge i l’assalt de Barcelona, els seus habitants van obrir les botigues i van fer la vida el més normal que permetien unes circumstàncies encara més anormals que les actuals. Imaginin una migdiada pensant com serà aquest país sense dèficit fiscal, ni deutes impagables, ni persecucions fiscals discriminatòries, ni vividors a perpetuïtat, ni humiliacions, ni injustícies, ni polítics acovardits i curts de mires. Seria la bomba!