A la tres
“Vostè és lliure d’anar-se’n”
Així ho va comunicar ahir el jutge del Tribunal d’Edimburg Nigel Ross a l’exconsellera Clara Ponsatí: “Vostè és lliure d’anar-se’n.” Quatre dies després que el jutge Llarena desactivés l’euroordre contra Puigdemont i la resta de polítics catalans a l’exili, ahir tocava al torn a l’exconsellera Ponsatí. Com que després de la bona notícia de la setmana passada aquest era un tràmit que ja estava previst i que tenia un final conegut, podria semblar que la visita de Ponsatí d’ahir al jutjat era una cosa menor. No, senyors meus, no. La derrota de l’aparell judicial espanyol (i del jutge Llarena en particular) és tan gran que, facin el favor!, ahir ho havíem de tornar a celebrar. Perquè és molt gros, el que ha passat. El que ha passat i el que està passant. Ponsatí se’n va anar davant del jutge i aquest li va dir ben clar: “Vostè és lliure d’anar-se’n.” Saben, la quantitat de paperassa que els jutjats alemanys, belgues i escocesos han hagut de fer aquests darrers mesos tot plegat per acabar amb aquest ridícul? Milers i milers de folis, de traduccions, de peticions, i hores i hores de feina de funcionaris de diferents justícies europees tot plegat perquè un bon dia, veient que no se’n surt, el jutge retiri l’euroordre. No seré pas jo qui parli de malversació de fons, però em sembla evident que hi ha hagut un munt de diners i d’hores invertides tot plegat per res, perquè el cas acabés com havia d’acabar: en res. “Vostè és lliure d’anar-se’n.” El mateix que van dir la setmana passada a Puigdemont a Alemanya, i el mateix que havien dit setmanes enrere a Serret, Comín i a Puig els jutges belgues. “Una derrota humiliant”, deia ahir l’advocat de la consellera, Aamer Anwar. Puigdemont, Comín, Serret, Puig, Rovira i Gabriel són lliures. De voltar arreu del món (arreu del món!) però no a Espanya. Quina vergonya. Ho deia també ahir Anwar, i té tota la raó: “És una derrota humiliant per a Espanya; però no ho podem celebrar; perquè Espanya encara manté ostatges a la presó.” Cert. Felicitem-nos-en, més que celebrar-ho. Perquè la festa, la festa gran, que arribarà, ja la farem quan Junqueras, Romeva, Forn, Turull, Rull, Bassa, Forcadell, Cuixart i Sànchez sentin aquestes mateixes paraules: “Vostès són lliures d’anar-se’n.” Perquè els toca a ells, ara, sentir-les.