Impotents i indefensos

Es veu que aquesta setmana promet. Que, com que els treballadors de Ryanair fan uns dies de vaga i després venen els d’Iberia al darrere, aquests pròxims dies poden ser un caos al Prat. Com l’any passat, vaja. I com fa dos anys. I probablement com en fa tres. Un any els controladors, després els pilots, el personal de terra, el de neteja i així anar fent. I no pateixin, que, si no és això, després hi ha allò de la vaga dels controladors de Marsella o les inclemències meteorològiques. I tu palplantat, allà fent cua, amb els bitllets a la mà, o al mòbil, i esperant que et toqui la loteria que el teu vol surti a l’hora. No conec pràcticament ningú que els darrers mesos o anys no hagi tingut un incident aeri. I saben què és el més trist? Que ens hi hem acostumat. Ets allà esperant, a punt d’embarcar, i t’anuncien que el teu vol s’ha endarrerit, o que s’ha anul·lat, i no hi pots fer res. Et sents impotent, indefens, indignat, inútil, i no sé quants adjectius més que comencen per i, i no hi pots fer res. Planifiques el viatge amb temps, pagues religiosament, i després et quedes allà, palplantat, a la terminal, mirant-te els del costat i esperant aquelles explicacions que no arriben mai. No els vull pas atabalar, jo, perquè cadascú se sap els seus, però els darrers mesos m’han anul·lat algun vol quan estava a punt d’embarcar (i sense donar-me cap alternativa clara) i he sofert endarreriments inexplicables (ells en diuen “per problemes d’operativitat”, que és no dir-te res) que m’han fet passar deu, dotze i catorze hores fent cafès i més cafès a l’aeroport de torn. Abans, havent dinat, quan algú explicava alguna anècdota sobre la mili, tothom s’hi afegia. Ara el caos aeroportuari, els vols cancel·lats i endarrerits ho han substituït. Tothom explica la seva anècdota, i les sobretaules amb anècdotes de la mili ara són sobre els vols. Provin-ho. Expliquin un cas i veuran com tothom en té més. És l’únic positiu d’aquests dies: Ryanair, Iberia o Vueling els serviran anècdotes per als pròxims anys. Trist consol. Nosaltres, impotents i indefensos, i l’administració gesticulant però mirant-s’ho. I l’any vinent parlarem del mateix.