El Tarròs d’en Companys

M’he tret del damunt una frustració, he visitat el poble on va néixer el nostre president màrtir, Lluís Companys. No hi havia estat mai i vaig aprofitar unes petites vacances amb la meva dona i el meu noi Rubèn per homenatjar qui va donar la vida pel país. Les seves darreres paraules, escrites la nit abans de ser assassinat, ressonen amb molta força i serenitat en aquell petit racó del poble, on s’ha aixecat un Memorial i un monument. Per a mi va ser una bona teràpia. Potser no us ho creureu, però vaig sentir una sana enveja d’aquest poblet del municipi de Tornabous, a l’Alt Urgell. Fins que vaig poder seguir les explicacions del responsable d’aquell indret, el Tarròs em sonava llunyà, desconegut, com si gairebé no fos de Catalunya. Ara me’l sento proper, com si em pertanyés una mica.

Companys és un màrtir, no hi ha cap dubte. Cada president del nostre país té la seva història amb tots els èxits i errors que cometem els humans, però donar la vida pel seu fill i la seva terra és quelcom especial i únic. He fet la meva peregrinació al lloc on va néixer Companys, i penso tornar-hi perquè amb una vegada no n’hi ha prou.

La veritat és que amb tres dies no em pensava descobrir un indret que coneixia poc per no dir gens. Ni em pensava trobar una casa rural que mereix un 10 sense embuts, situada en un poblet petit on resulta pràcticament impossible trobar una persona passejant pels seus pocs carrers. El poble és la Guàrdia i està dins del municipi de Tornabous. Parlo de Cal Ball, portada per en Jordi i l’Antonieta. Em va venir de nou que a mitja setmana del mes de juny hi passés tanta gent. Viatjants, turistes estrangers, gent de la comarca que hi organitza festes... Mai tenen un no, s’hi pot esmorzar, sopar i no cal carta, l’Antonieta et pregunta què desitges i t’ho fa a la mida. Hi ha una convivència tal que quan vam marxar ens semblava que ens acomiadàvem dels nostres parents de l’Urgell. Us ho creieu o no, no cobro per la propaganda. Quan em vaig jubilar als 65 anys vaig dir que entrava en un món lliure, lliure del tot. I és fantàstic poder escriure el que veus i sents. Per cert, a la Guàrdia vaig descobrir una església nova, dels anys seixanta, i moderna com n’hi ha poques. Em va traslladar a una altra església molt moderna, que m’agrada visitar de tant en tant, la de Pont de Suert, que en el seu moment va fer furor. Ara n’hi ha algunes altres, poques, com la de la Canya, a la Garrotxa. Aquesta de la Guàrdia la trobo interessant, de línies obertes, construïda segons em van dir per un alumne de Gaudí. Veritablement te unes línies molt gaudinianes, amb molts finestrals.

Un altre descobriment que vaig fer són les ruïnes del poblat ibèric del Molí d’Espígol, situat dins del municipi de Tornabous, un dels més importants de la comarca, que es pot visitar demanant cita. Vam tenir la sort que el guia és el mateix que ens va ensenyar el museu de Companys. Hi ha molt per excavar i hi ha algú que creu que caldria dedicar-hi alguns diners que se’n van a Ullastret.