“Em poses calenta”

Ho ha exclamat, a les 4 de la tarda i a la tele, una dona de mitja edat, atractiva i sacrificada mare de família, amb marit i dos fills de vint-i-tants. En d’altres moments algun altre dels protagonistes de l’emissió ha precisat que X (generalment un home) “s’ha tirat” Y (generalment una dona); a vegades això de tirar-se algú –repetim: més tirar-se-la que no pas tirar-se’l– és etzibat, o amb enveja o com un retret, i ambdues maneres fan veure que l’acoblament púbic ha donat satisfacció només a un membre de la còpula i no inclou l’altra per a res: queda passiva, burlada o sotmesa. Però el que volia dir és que dec baixar d’Oix perquè tenia entès que, en horari diürn, la televisió, per llei o per costum, no emetia missatges ni escenes explícites sobre sexe. Què dic: ni tan sols imatges de nus. Al Merlí sí, però és que s’emetia de nits, quan la infància que es pretén protegir (?) figura que dorm, però a l’habitació n’hi ha que connecta webs “per a adults”. Hem d’entendre que deu haver-se acabat la comèdia televisiva consistent, “en horari infantil”, per una banda barra lliure quant a tota classe de sang i fetges, armes, explosius i sadismes de primer i de tercer món; i per l’altra donar a entendre que la decoració del pubis només serveix per orinar. En fi: si és així, benvingut sigui el gest contrari a aquest tram de fariseisme televisiu.

Dit això, podem reflexionar sobre quina és la llengua que la tele propaga quan es refereix al sexe. Teníem la venerable i arcaica fórmula de “fer l’amor” –els trobadors, ni que fos amb versos, ja el feien, l’amor–; molts la trobaven bleda però, volent-la fer més explícita, algú la va empitjorar amb “fer sexe” i la variant horrible de l’anglicisme “tenir sexe”. Al títol hem recollit “em poses calent/a”, que a vegades es refrigera amb “em poses a cent” i en d’altres queda amb “em poses” perquè en castellà es diu molt. L’esmentada “tirar-se’l/se-la” és similar a la més pudorosa però més genuïna de “fer-se’l/se-la”; ambdues han substituït les que eren, des del punt de vista de la dona, humiliants i corrents fa mig segle –i ara sí que l’època permet de deixar-la només en femení: “fotre-se-la” i, a Olot i al seu voreland, que a vegades arriba fins a Barcelona, “cardar-se-la”. TV a banda, el català disposa de molts recursos per referir-se al sexe i a les seves pràctiques, però amb dos entrebancs. Un, que la majoria han passat de moda perquè se servien d’elements agropecuaris, sobretot hortolans; per mostra, els populars “figa” i “pebrots”. I els sectors industrials i de serveis no els han pas substituït..., perquè –és el segon entrebanc– el relleu l’ha facilitat, com en gairebé tot, el castellà: “joder” i “follar”, els més corrents, i “xupar-l’hi” va guanyant a “mamar-l’hi”; sort que no s’ha trobat un equivalent per “me la pone dura”. Quan els informatius parlen de l’afer Trump-meretriu (130.000 $) solen usar “idil·li”; a veure si algú els proposa fórmules més escaients per referir-se a qui presumeix d’engrapar-les per la figa.