Borbons

Sembla que sobre els Borbons està caient un xàfec. No hi ha sorpreses: tots sabíem el que sabíem, i sabíem que el rei emèrit d’Espanya va arribar amb una mà en cada butxaca i que anys després sortia a la revista Forbes com un dels homes més rics del món. També alguns sabíem per què va dimitir Adolfo Suárez com a cap de govern. Les seves paraules exactes van ser: “Este borboncete no me borbonea a mí”, i que el desacord entre el cap de govern i el cap d’estat era inguarible. També sabem que l’aleshores príncep va jurar los Principios del Movimiento Nacional, i ja rei va jurar la Constitució...

Després, i donats els escàndols, es va retirar i, cosa insòlita, va demanar perdó públicament. I ara la seva amant està ventilant papers molt compromesos. La reina Isabel II, antecessora seva, feia tantes trampes que fins tot li tocava la Lotería Nacional quan necessitava quartos, i què dir del “cametes”, el seu avi, Alfonso XIII, que va deixar un grapat de fills.

Els espanyols han fet fora els Borbons dues vegades: una, Isabel II, i l’altra, Alfonso XIII.

Ara és cap d’estat el seu fill, que, diguem-ho clar, gaire espavilat no ho és. Doncs bé, l’hereu va fer un discurs el 3 d’octubre del 2017 en què deia –ell, no jo– que jo no soc espanyola. No ha rectificat. Així doncs, per a la Corona bufen mals vents. I la cosa va començar a Catalunya.

Crida l’atenció que culpin l’escola o TV3. El menyspreu pels Països Catalans és tal que no s’han molestat ni a escoltar, ni a mirar, ni a pactar. Com, si no, la Soraya parlaria d’“apartheid”?, com, si no, Rivera (que és català!) quan es va expandir per les Espanyes ho va anomenar “movimiento”? Com, si no, aquest personatge va mostrar un mapa dels Països Catalans tot meravellat?

L’independentisme ha estat sempre latent. El gran moviment popular el va crear Alfonso Guerra, i allò de “vamos a cepillar el Estatuto”, després d’aprovar-lo el Parlament i la població en referèndum. Mira si ho teniu a l’abast.