Estereotips

La mainada sempre ha volgut imitar els grans, que és com en diuen dels adults. I sempre han tingut clar quins estereotips els venia la societat a l'hora de simular-ne les actituds, uns estereotips que perduren. Una prova és que moltes vegades, abans i ara, quan volen imitar un adult, per ser reconeguts fingeixen que fumen. No és una ciència exacta, però sí que es produiria en un percentatge força elevat si féssim un petit treball de camp. D'altres diuen renecs. Aquests exemples no signifiquen que en el seu entorn directe hi hagi fumadors empedreïts o gent malparlada, o que no se'ls eduqui correctament, sinó que aquests trets són uns clàssics, estan molt estesos i ells els identifiquen clarament. A aquests identificadors universals, s'hi ha de sumar, ara, l'hàbit del consumisme desenfrenat. Ells veuen molts adults entregats a una despesa desenfrenada per adquirir elements que són superflus, si ens atenim als aspectes bàsics de l'existència humana, però que ens hem entestat a donar-los el paper d'essencials. L'acumulació massiva de ginys tecnològics n'és una clara mostra. Molts nens i nenes no saben les normes més bàsiques de la comunicació escrita, però ja tenen mòbils per enviar missatges de text. I aquest només és un dels molts exemples que es podrien enumerar. El resultat és que, cada dia a més curta edat, són vistos com a consumidors, i aquesta etiqueta fa que entre tots plegats provoquem l'escurçament dels períodes que necessiten per anar madurant. Aquest abreujament i la superficialitat que impera poden provocar falles estructurals durant el procés de formació de la personalitat que han de ser corregides o compensades amb una transmissió de valors, la pedagogia de l'esforç i l'acotació d'activitats i possessions en funció de l'edat que els pertoca. Una batalla, i tant de bo que m'equivoqui, que ara com ara sembla perduda.