A la tres
A què juguem?
“La bilateral ha posat algunes cartes sobre la taula, tot i que els jugadors són tan lluny que gairebé ni es veuen
Feia set anys que els governs no es parlaven. Com n’havia de sortir ahir una entesa ni cap consens! Es van posar les cartes sobre la taula, i es va constatar com de lluny som d’Espanya i que si el PP i Cs proposen repressió per a Catalunya, el PSOE no sap què proposar, encara.
Però el diàleg avança. I es va recordar al govern de l’Estat que es pot reivindicar la independència i la llibertat dels presos, sense renunciar a gestionar la quotidianitat. Aquesta entesa permet a l’Estat guanyar temps per autoconvence’s que cal fer alguna proposta als catalans, seductora o no, però oferir quelcom que no sigui violència. Ja els ho recordava ahir Maragall: “Estem especialitzats en aguantar.”
Fins ara cap interlocutor bilateral havia volgut ni escoltar la proposta sobiranista. Hauria estat una sorpresa que Batet s’avenís a crear un grup de treball sobre l’autodeterminació la vigília que Sánchez es trobi amb Casado. Però la ministra hauria de recordar que ja n’estem farts, d’enganys i dilacions tàctiques per no dur-nos enlloc. Les propostes d’entesa catalanes sobre una eventual millora de l’autogovern ja van presentar-se i van ser decapitades al Congrés de Diputats, al Senat i al Constitucional, sempre amb el vistiplau socialista.
Amb les cartes catalanes damunt la taula, caldrà buscar ara a què es juga i com. Els jugadors són tan lluny i parlen tan diferent que caldria un àrbitre, però això no ho acceptarà l’Estat, que preferirà edulcorar el judici als presos per oferir, després, algun mal menor a la societat catalana. Sánchez hauria de remenar la baralla per oferir alguna altra carta al desembre.
I per als qui acusen el sobiranisme de monotemàtic i d’oblidar les necessitats de la població, recordar que només Catalunya va regular les llicències de VTC que el govern del PP va dur als tribunals i que ha generat ara el conflicte del taxi en ser suspès pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Un reglament defensat per Rull, ara empresonat, i aprovat pel Parlament el 7 de setembre del 2017, en la mateixa sessió que les lleis de transitorietat.
