Opinió

A la tres

La veu

“Sentir ahir Oriol Junqueras a la ràdio i imaginar-te’l a la presó de Lledoners feia feredat

Va ser un xoc emocional. Aquest estiu, Catalunya Ràdio ha decidit recuperar, de tres a quatre de la tarda, els millors capítols del programa de divulgació històrica En guàrdia!, del periodista Enric Calpena. Jo no el seguia habitualment, però confesso que cada cop que me’l trobava al dial, m’hi quedava enganxat. Desperta passió, Calpena, quan parla. I més quan, a mesura que et fas gran, sentint-lo t’adones d’allò que saps, però, sobretot, d’allò que no saps. Per això m’hi quedava enganxat, pel que no sé. I ahir em va tornar a passar el mateix. Però aquest cop per una raó diferent. Ahir dedicaven el programa a parlar de la Segona Guerra Mèdica i el convidat estel·lar era, com ja era habitual, l’historiador Oriol Junqueras. Feia feredat. Un xoc emocional, sentir parlar Junqueras amb tota normalitat sobre el conflicte dels grecs amb els perses. El sentia parlar dels grecs i me l’imaginava a ell, potser sentint-se (perquè ara els presos polítics poden sentir les emissores del país) des de Lledoners. A presó. Des de fa més de nou mesos. “Som a presó sense judici (...) i això és una vergonya democràtica”, deia ahir ell mateix en un article que, conjuntament amb Raül Romeva, els dos republicans van publicar en un diari monàrquic. Junqueras, com la resta de presos polítics, estan privats injustament de llibertat. I aviat hauran de fer front a “un judici polític”, sense garanties. “Estem acusats d’uns delictes que no hem comès basats en una violència que no ha existit”, deia ahir en l’article, i hi afegia: “No ens jutjaran a nosaltres, jutjaran milions de catalans que volien votar.” Ben cert. Al matí havia llegit el seu article i a mitja tarda li vaig sentir la veu. Em va impactar. Totes les situacions de presó i exili (i de tots els investigats) m’impacten. Però sentir ahir Junqueras ho va fer més. Per què? Hi vaig estar donant voltes. Doncs probablement perquè als exiliats i als investigats els hem anat sentint la veu. Als presos no. Són allà dins. Sabem d’ells pels seus articles, per les seves entrevistes escrites i per les piulades que algú fa en nom seu. Però no els sentim la veu. Els volem a fora; volem Junqueras i tots a fora, perquè no s’ho mereixen, perquè és injust i una vergonya. I, també, perquè els volem tornar a sentir les veus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.