Operació ‘Salvar a Pablo’

Com si es tractés de l’operació Salvar a Pablo, el PP va sortir ahir a sac a defensar la innocència del seu nou líder, Pablo Casado, en relació amb el màster que sembla que li va regalar la Universidad Rey Juan Carlos I, un senyor que ja se sap que és tot un símbol d’honestedat, virtut, decència i castedat. “Les acusacions contra Pablo Casado no s’aguanten per enlloc; els innocents no han de dimitir”, deia de bon matí el secretari general del PP, Teodoro García, en declaracions a RNE. La vicesecretària de comunicació del PP, Marta González, en un altre mitjà de comunicació, hi afegia que està “absolutament convençuda” que “la investigació judicial acabarà en res” i, pocs minuts després, a RAC1, l’exministra i portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat, posava la mà al foc pel seu nou president (s’imaginen que hagués fet el contrari?) i deia que “Casado és innocent, i així es demostrarà”. Saben què? Jo tinc pocs dubtes que el cas, judicialment parlant, probablement acabarà en res. Però tinc també pocs dubtes que és un escàndol monumental. Li van convalidar 18 de les 22 assignatures del màster, ningú no troba els treballs de les quatre assignatures que va fer (sense anar a classe), un dels seus professors –que li va posar un excel·lent– diu a la jutgessa que no recorda res, i aquesta finalment sosté –abans de passar el cas al Suprem– que el màster va ser “un regal acadèmic” que li van fer “per la rellevància política i institucional del dirigent del PP”. I resulta que és innocent i que tots hi hem de posar la mà al foc? Au va! I un be negre! Judicialment potser acabarà en res, però un màster en aquestes condicions és tot un regal. I si com diu Casado “va passar el mateix amb altres alumnes”, el que han de fer és investigar la Universidad Rey Juan Carlos I (els ho de dit, no, allò de l’honestedat, la virtut, la decència i la castedat del personatge?) de dalt a baix. El teu cas, Pablo, no serà allò que periodísticament en dèiem una serp d’estiu. Vindrà la tardor i em fa l’efecte que en continuarem parlant. Perquè que sigui judicialment arxivable (que ja ho veurem) no vol dir que no sigui èticament reprovable. I un escàndol.