El lladre de records

Colòmbia és el país més bonic i el més tràgic, revela un dels molts personatges que coneix l’escriptor britànic Michael Jacobs quan remunta el Magdalena, el riu de la vida, tal com el va batejar García Márquez. La gran artèria natural que connecta Barranquilla amb els Andes i que va contribuir a la creació del realisme màgic. Un riu ple de destrucció i esperança del qual Gabo deia conèixer-ho tot, i que Jacobs descriu a l’últim llibre que va escriure abans de morir, El ladrón de recuerdos.

És aquest un relat de viatges valent i brillant, amb un pròleg per rellegir més d’un cop sobre la trobada casual entre l’autor britànic i el Nobel colombià en edat crepuscular. Un llibre profund —també divertit—, ple de lectures i records sobre un pare desaparegut i una mare sense memòria.

Jacobs ens mostra l’altra Colòmbia. La que sovint no ocupa titulars o imatges als informatius, més pendents de l’actualitat política com ara la investidura del president Iván Duque.

Narra per exemple El ladrón de recuerdos la trobada amb uns rebels de les FARC i analitza com la guerrilla neix davant la incapacitat dels polítics de donar una resposta a les demandes dels pagesos. Després, la història es complica i s’allarga prop de sis dècades fins a assolir els acords de pau del 2016. Ara, Duque arriba al poder amb l’ombra de voler revisar aquests pactes sense valorar com n’és de difícil la pau, mentre molts colombians segueixen malvivint a la riba del Magdalena.