Alcaldessa, de tot

Hi haurà batalla a les municipals de Barcelona. Però fins a l’hivern, perquè la tardor serà tensa. La xiulada o la indiferència envers el rei del 17-A, la Diada, l’aniversari de l’1-O, el judici ignominiós als presos polítics, i fins i tot l’evolució de les relacions Generalitat-Estat marcaran tant l’agenda política que li serà complex, a Barcelona i els seus candidats, fer-se un lloc en el debat públic. En aquest marc, la comissió de seguretat aprofitava ahir l’agressió a un turista per posar en evidència la solitud de Colau, més que mirar de trobar solucions a la deixadesa que tenen algunes zones de Barcelona. L’alcaldessa està en franca minoria i es troba incòmoda en el debat sobre la seguretat, o en l’identitari, i per això l’Ajuntament mira de regatejar-los. Prefereix els refugiats o el preu de l’habitatge.

Però un alcalde no pot defugir allò que més preocupa els seus ciutadans i la saturació de l’espai públic ho és. Colau no pot negar que el top manta monopolitza la plaça de Catalunya o altres passejos. O que la venda il·legal capitalitza les platges, o que l’incivisme fastigueja els veïns i contribueix a expulsar-los de la ciutat. O que un dels reclams de Barcelona han passat a ser els locals per fumar cànnabis o els narcopisos. Fenòmens que compliquen la convivència en alguns barris desfavorits i no prou atesos per un govern que pretenia ser alternatiu. Bé que s’ha adaptat a gestionar el congrés de mòbils o altres àmbits de negoci.

Tots els alcaldes han viscut episodis d’incivisme. Tradicionalment, Barcelona i els seus batlles han desviat diners de la gestió de la ciutat a àmbits que no li corresponien ni eren de la seva competència: educació, transport, seguretat, capitalitat... Maragall, Clos, Hereu, Trias... tots ho han fet. També Colau, cada cop més alcaldessa tradicional. La qüestió és que ha preferit destinar aquests fons “sobrers” que correspondrien a altres administracions a refugiats, immigrants... I un error: vacances alhora amb el primer tinent d’alcalde Pisarello, passant la patata calenta de la inseguretat al soci d’Iniciativa. L’oposició ho ha aprofitat.