LA GALERIA
The Lazy Sundays
Fa vint-i-cinc anys, en algun moment del 1993, va néixer a Girona un grup molt especial. Es deia The Lazy Sundays –“els diumenges mandrosos”–, una referència a Lazy sunday, un clàssic dels Small Faces, el grup mod per excel·lència. The Lazy Sundays era una banda de pop enèrgic, que bevia directament de les fonts de la psicodèlia dels anys seixanta. Alguns dels seus membres procedien d’un grup anterior anomenat Los Granates, que va oferir alguns concerts entre el 1990 i el 1991, però no va arribar a gravar cap disc. The Lazy Sundays eren Josep Navarro (baix), Txutxi Izquierdo (bateria), Juan Ribas (guitarra i sitar), el nord-català Chistophe Albero (veu) i la teclista Sara Porter, que aportava al grup el característic so de l’orgue Hammond. Aquesta formació va enregistrar un àlbum, The texture and the flavour (Subterfuge, CD i vinil, 1996), apreciat actualment com una rara i fantàstica raresa pels amants del pop independent dels noranta connectat anímicament amb els seixanta.
Prèviament, el grup havia publicat alguns singles i EP en vinil: el senzill Turn my head / Song of a baker (Animal, 1994), dues versions de The Pretty Things i de Small Faces, gravades amb la cantant Julie Waddington; l’EP amb quatre temes Sweet morning thoughts (Puzzle Records, 1995), que va ser el debut d’Albero, i dos singles més: Dion sire’s game / It’s not a faded picture (Detour Records, 1996) i A shade in the light / Gong with the luminous nose (Subterfuge, 1996), aquesta última gravada originalment pel grup anglès The Fleur de Lys el 1968. També era gairebé obligat que The Lazy Sundays participessin en l’EP col·lectiu Tribute to Steve Marriott (Elefant / Marriott Records, 1995), en homenatge a qui havia estat cantant i guitarrista dels Small Faces i de Humble Pie. Com es pot veure, entre el 1994 i el 1996, The Lazy Sundays va tenir una important activitat discogràfica. Alguns dels seus temes van sortir en recopilatoris de Subterfuge, al costat de Fangoria, Sexy Sadie, Dover i Australian Blonde, i el seu Raga va ser remesclat per Big Toxic i editat en maxisingle el 1997. El novembre del mateix any, el grup va patir el robatori, al seu local d’assaig, de bona part del seu equip tècnic, i el 23 de gener del 1998 va tenir lloc a la sala La Pontenca un concert de diversos grups gironins per recollir fons per a The Lazy Sundays, que el maig del mateix any va poder actuar a la cinquena edició del Festimad, a Móstoles. El 6 de març del 1999, Txutxi (Psychoine, Waltrapa & The Cashmakers, Lakaste) va tocar per última vegada, al Picasso de Roses, com a bateria de The Lazy Sundays. El grup va continuar encara durant uns mesos com a Lazy, amb un so més electrònic, però mai no es va arribar a publicar el segon àlbum amb Subterfuge que s’havia anunciat per a finals del 1999.