La Devesa. Gestió de present i de futur

El passat diumenge 28 de febrer, el Sr. Albert Riera, regidor d'Unió Democràtica a l'Ajuntament de Girona, va publicar un escrit acusant el govern municipal de considerar la Devesa «un problema, una nosa i un molí quixotesc que cal abatre». També parlava d'«ensurts i despropòsits» i d'«il·legalitats manifestes». Sincerament, crec absolutament esbiaixats i tendenciosos aquests qualificatius. Aquesta mena d'adjectivació dramàtica i apoteòsica és la que ens té acostumats l'oposició, i que fa un escàs servei a la ciutat i a la ciutadania. És cert que tot és millorable, però l'exageració i el catastrofisme no són les eines per a la millora. Tot el contrari: fan perdre credibilitat a l'acusador.

Sobre les afirmacions del Sr. Riera m'agradaria aclarir alguns aspectes. En primer lloc, la proposta de tala (necessària, imprescindible i autoritzada per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya) dels nou exemplars de plàtans per ubicar-hi el pou d'accés al túnel del tren d'alta velocitat, fou negociada per l'Ajuntament i ADIF. S'optà per realitzar-la en un indret amb el mínim impacte i amb una afectació menor als peus dels plàtans de major entitat. A més, l'actuació es va dur a terme amb un mètode costós i laboriós, que assegurava la no afectació a altres peus del voltant, tot fent una tala «de dalt a baix» i no pas serrant des de la base del plàtan. Per tant l'Ajuntament ha assegurat la restauració de l'entorn per part d'ADIF un cop acabades les obres. A més, s'han acordat diverses mesures compensatòries que revertiran en la millora del parc, tot seguint les propostes del Pla d'Usos i Gestió que està ultimant l'equip de govern. Sr. Riera: ADIF no actua «sense miraments i de manera indiscriminada» a la Devesa, sinó que ADIF compleix i complirà allò que l'Ajuntament ha considerat necessari per assegurar la preservació del parc i dels seus elements, tot fent les tasques ineludibles que cal dur a terme per garantir, alhora, la seguretat del pas del TAV per la nostra ciutat.

De l'agre article del Sr. Riera també se'n pot despendre una sensació de menyspreu meu per la Devesa pel fet que, setmanes enrere, vaig presentar als mitjans un estudi tècnic que recomana la substitució progressiva de peus envellits i malalts per altres de joves i, en alguns espais, l'esponjament de l'arbrat per assegurar la pervivència del conjunt. No sóc enginyer forestal (tot i que, com a biòleg, ja intueixo aquesta evidència), però l'esmentat estudi, dut a terme per un dels màxims experts en plàtans del nostre país, recomana aquesta i altres intervencions al parc. Un parc de difícil, costosa i complexa gestió. Un parc exigent pel que fa als usos actuals i potencials, i especialment pel que fa a la cura d'un arbrat homogeni i envellit, sense renovació espontània amb peus tendres, com passaria en una forest natural. Un parc que estimo, que estima tota la ciutadania i que estimem l'equip de govern i pel qual vetllarem amb fermesa. Malgrat les moltes visions i propostes existents, estem segurs que plegats aconseguirem el que tots volem: una major utilització i freqüentació de la Devesa (d'aquí la nostra proposta d'ubicar-hi una instal·lació esportiva integrada, com passa a tants i tants parcs esplèndids de modernes i exemplars ciutats del món), compatibilitzant els usos amb la preservació dels valors, jardins, recs, passeigs i els seus 2.400 plàtans.