‘El bequetero’

No sé si saben que a Mataró tenim un himne. Mataró! Ahir els deia que m’he tornat un columnista vell i costumista. Avui afegeixo: i local. Cada dia més, i per força. Abans el diari m’enviava a llocs. Des que l’empresa i la legislació laboral m’han jubilat estic collat a la cadira de l’ordinador de casa, des d’on escric aquestes coses. La casa és a Mataró. A Mataró, dic, tenim un himne. Es tracta d’El bequetero, composició per a banda del mestre Gustau Pascual Falcó de Cocentaina, Alacant. Es tracta d’una usurpació. Quan a final dels anys setanta volíem revitalitzar la festa major ens vam trobar que no comptàvem amb cap formació musical que li pogués donar sonoritat i alegria. La vam anar a buscar a Gaianes, població petita i recòndita de la comarca del Comtat, a Alacant. Dic “vam”, com si jo hi tingués a veure. En Pep Comas ens podria explicar per què va ser de Gaianes la banda escollida. Els periodistes locals tenim aquestes coses: diem Pep Comas com si l’hagués de conèixer tothom. A Mataró, tots coneixem en Pep Comas i els serveis que ha fet per a la ciutat. Va venir la banda de Gaianes, doncs, i com que va sonar a plena satisfacció, els seus serveis van ser reclamats en anys següents, molts anys següents. El bequetero va començar sent una més de les peces que interpretaven, com Paquito el chocolatero, del mateix compositor, o El faller. Fins que un any El bequetero, repetit vint o trenta vegades, va fer ballar els gegants en una sortida nocturna i mig improvisada de les figures. Aquella sortida, que des de l’inici va tenir una participació ciutadana multitudinària, s’ha institucionalitzat i El bequetero, de tan insistent, ha cobrat vida a part i avui no hi ha res festiu a Mataró al llarg de l’any que no comenci o acabi amb la composició del senyor Pascual Falcó. És el nostre L’emigrant. Els mataronins que són lluny senten El bequetero i es posen a plorar. La festa major, Les Santes, compta, com a acte suprem i genuí, amb una missa per a orquestra, cor i solistes que es remunta a l’any 1848. La partitura té moments lleugers i alegres. Havia de ser El bequetero i no el Glòria, la nostra música. La banda de Gaianes ja no ve. Li ha pres el relleu i el repertori una formació pròpia. La Principal de la Bisbal ha convertit aquest any El bequetero en una sardana: El bequetero de Mataró. Quan la va estrenar, algú es va aixecar de la cadira com si sentís La Santa Espina.

Casa meva és al centre de la ciutat, on passen la majoria dels actes de la festa. Des de la cadira, quantes vegades no he sentit aquest any El bequetero, matí, tarda i nit? Quatre-centes? Cinc-centes? Més. Surto al balcó i caço l’article. El risc és passar de local a casolà, com James Stewart en cadira de rodes a La finestra indiscreta.