Adeu a la mòmia

En alguna ocasió he sentit que els polítics són aquell tipus de gent que crea problemes on no hi són per aportar-hi solucions. Si bé totes les generalitzacions són falses, en el cas del desenterrament de Franco es compleixen. Després de tants anys vulnerant la llei (l’atemptat per part del govern de Suárez al canari Antonio Cubillo l’any 1978; la creació d’un grup terrorista per part del govern de Felipe González; la participació en una guerra il·lícita per part d’Aznar; la corrupció; empresonats per les seves idees, etc.), ja no ve d’aquí. Una possible solució consistiria a enviar, de nit, uns encaputxats a la basílica del Valle de los Caídos, amb llances tèrmiques i l’instrumental necessari. Obren la tomba del dictador i s’enduen el cadàver. Ho poden fer traslladant-lo a sota el braç, ja que sembla que després del buidatge a què el van sotmetre en vida no pesa gaire. Al costat del forat s’hi deixa la caixa buida. Llavors es traslladen amb un vehicle fins a Vallecas o Lavapiés i esperen que passi el camió de les escombraries i el llencen a dins just a la trituradora. L’endemà, tots els noticiaris i mitjans reproduiran la fotografia del fèretre buit al costat del forat. El govern espanyol farà un comunicat lamentant els fets i anunciant una investigació. El PP i Cs els acusaran d’haver encetat el tema. Els franquistes acusaran l’extrema esquerra d’odi i de no respectar la història, i l’extrema esquerra acusarà els franquistes d’haver robat el cadàver per tenir una relíquia del dictador. A les tertúlies tothom opinarà i s’acabarà el dilema de si s’ha d’exhumar o no. A banda, si ningú se’n va de la llengua, al llarg de la història romandrà per sempre el misteri de la desaparició de la mòmia. Quant al seu company de foscor, José Antonio Primo de Rivera, no estic ben bé segur que sigui on es diu. El veig molt sovint i en plena forma sota el nom d’Alberto Rivera. És a dir, les coses seguiran com sempre i tant uns com els altres ens haurem tret definitivament el mort de sobre. A més, penso que sense les despulles del sapastre ja s’haurà fet un important pas endavant per dinamitar la creu i crear a la basílica un centre per a drogodependents, un altre d’interpretació de la sexualitat lliure i la seu dels del Memorial Matthausen, i si encara hi queda lloc –de fet és molt gran–, el poden cedir al moviment ocupa.