Indòmit Junqueras

Ens apropem cada dia més al que serà el pròxim gran xoc entre una majoria de catalans i la brutalitat de l’Estat espanyol. Aquest no serà altre que el judici als dirigents independentistes. I veurem com la força amb què emergeix la dignitat dels presos és, i ho serà encara més davant el braç togat de l’unionisme ultranacionalista espanyol, un ariet inigualable contra un Estat d’imposició. Ho demostra l’immens suport popular que congreguen els presos polítics, però també la ferotge ofensiva unionista que patim contra la seva reivindicació. Volen amagar com sigui l’existència dels presos polítics perquè saben que és la seva baula feble i el judici serà un exponent màxim d’aquesta infàmia. Cada pres representa una imparable piconadora per a la demolició d’un Estat espanyol decrèpit. I no oblidem que entre ells hi ha tot un vicepresident de la Generalitat. Oriol Junqueras és un personatge d’una ingent talla intel·lectual, d’una perseverança indefallible i d’una convicció moral indestructible que té al cap un projecte col·lectiu de país sense exclusions. Indòmit, en la seva filosofia de resistència la presó no és un accident, sinó un risc que cal córrer per la llibertat. Junqueras és una figura imprescindible per explicar com s’arriba a la realització de l’1-O i com el republicanisme assoleix el suport majoritari. Connecta la lluita històrica per la independència d’aquest país –minoritària durant el postfranquisme però amb arrels en la majoria republicana del 1931– amb el projecte de país lliure i just que ha de culminar una voluntat popular majoritària. En definitiva, una gran amenaça per a l’oligarquia espanyola que esperona el projecte intolerant unionista. Milers de persones es congreguen dia rere dia a les portes de Lledoners, Puig de les Basses o Mas d’Enric perquè veuen en els presos no només una injustícia, sinó també un potent far que marca el camí en la lluita democràtica cap a la República. Així que els que pensen que la presó és la derrota del republicanisme, que vagin preparant les tasses de caldo, perquè, si no en volien, en tindran dues, o moltes més.