A la tres
I no para de créixer
Són uns inconscients. Però hi tornen. Un cop rere l’altre. I la picabaralla de l’altre dia al parc de la Ciutadella és una bona metàfora de tot plegat. Ciutadans (perdó, Ciudadanos) i el PP es passen dies i dies carregant contra TV3, acusant-los de mentiders, de ser sectaris i de no sé quantes coses més (en definitiva, fabricant animadversió cap a TV3), i què passa? Doncs que un centenar de persones es manifesten a la Ciutadella i un càmera de Telemadrid en surt amb quatre cops de puny al cap. I això en una manifestació convocada per aquestes dues formacions monàrquiques “en favor de la convivència i la no-violència”. Se’ls gira en contra. Algú veu un càmera i, pensant-se que porta un llaç groc o que és de TV3 (com si així fos justificat) li clava un cop de puny al cap. És molt perillós, molt, el que estan sembrant aquests dies. I em pregunto, un cop sembren el que sembren, què estan disposats a recollir? Van intentar l’enfrontament lingüístic a Catalunya, intenten enfrontar els cossos policials i ara intenten enfrontar-nos entre nosaltres. I jo em pregunto –i ja saben vostès que no és ni la primera ni la segona vegada que m’ho pregunto en aquest mateix espai–: què pretenen? No van voler resoldre el problema de la manera que s’havia de resoldre (això és, políticament) i el van fer més gran. El van judicialitzar. I què ha passat? Doncs que se’ls ha fet encara més gran. Perquè amb presos polítics i peticions de condemnes abusives per delictes inexistents, la indignació ha crescut (ara ja no parlem d’independència sinó de llibertat) i la gent ha sortit al carrer. A penjar, sí, llaços grocs. I què han fet? Doncs crear “brigadas de limpieza” amb la cara tapada i vestides com si fossin els espermatozoides de Tot el que ha volgut saber sempre sobre el sexe, però mai no ha gosat a preguntar, de Woody Allen (Partal dixit), per destruir, trencar, estripar i esparracar llaços grocs. Fer-ho més gran, vaja. Uns construeixen, uns altres destrueixen. Uns ho fan de dia; uns altres, de nit. En ple incendi, aigua i benzina. El conflicte creix. No desescalem; escalem. I a mi no em sembla que el grau de responsabilitat d’uns i altres sigui el mateix.