Tu no jugues

Tot pot començar en una placeta amb uns simples: “Tu no jugues” o “M’han dit aquelles nenes que no els caus bé”. Són frases que semblen inofensives, “coses de nens”, que dirien alguns progenitors que més aviat els preocupa poc o gens el que facin els seus fills en hores de classe o al parc. No es poden qualificar d’agressions ni tampoc del famós bullying, però són comportaments que els adults hauríem d’intentar evitar quan els detectem perquè són la llavor de fets més greus. Hi haurà opinions per a tots els gustos i alguns defensaran que la vida és molt dura i que els nens s’han de començar a fer forts des de ben petits. Fins i tot alguns recomanaran als seus fills que s’hi tornin, que reparteixin llenya davant d’alguna d’aquestes agressions. Però la vida no és una classe de primària ni un microcosmos com una aula de secundària. De fet, no anem estomacant al primer que ens passa per davant i ens sembla que ens ha faltat al respecte. Ara que falten pocs dies per començar el nou curs i que pares i mestres disposem (amb més o menys mesura) d’energia, seria un bon moment per parar atenció des de l’inici a aquest tipus de conductes i aturar-les abans que es converteixin en un assetjament continuat o en befes constants i nocives a través de les xarxes socials, com ja passa en edats preadolescents. Perquè un “tu no jugues” que pot semblar inofensiu es pot fer molt llarg durant el curs.