Contra la neutralitat

Finals d’agost, aquest període d’accelerada represa del curs polític en què els diputats es comencen a posar les americanes sense treure’s encara els pantalons curts amb palmeres, ens ha portat dues declaracions complementàries. Eduard Pujol, de Junts per Catalunya, dient que la neutralitat dels espais públics només es respecta en les dictadures, una veritat com una casa de pagès, aquesta mena de cases que tan fastigueja els escamots de Tabàrnia especialitzats a despenjar llaços amb emmascarada nocturnitat a pobles que segurament ni tan sols sabrien posar al mapa. D’altra banda, Joan Tardà, d’Esquerra Republicana de Catalunya, afirmant que la futura República només tindrà sentit amb una redistribució justa de la riquesa i amb una excel·lència democràtica que ens allunyi per sempre més de la corrupció. Són, efectivament, dues opinions fetes des de dues formacions amb ideologies diferents però amb l’objectiu comú de la independència. Dues afirmacions que sumen i reforcen un mateix concepte: la neutralitat és el pitjor botxí de la democràcia. Però no només la neutralitat que persegueix silenciar la llibertat d’expressió dels altres esquinçant els seus símbols. També la neutralitat a l’hora de permetre que els mercats dirigeixin la nostra economia i empobreixin la nostra gent. Ara, setembre ha començat en cap de setmana, com un aterratge suau, i ha afegit a les dues declaracions anteriors una conversa en profunditat amb els dos darrers presidents de la Generalitat, Quim Torra i Carles Puigdemont. Ahir la van poder llegir els nostres lectors i la van poder veure els nostres teleespectadors. Per primera vegada els dos presidents parlant conjuntament des de Waterloo davant d’un mitjà de comunicació. El sol fet d’haver hagut de preparar la trobada a l’exili ja demostra que no ser neutral a vegades exigeix un preu molt alt. Diuen que ve una tardor calenta. I conforta veure Torra i Puigdemont ferms, sense buscar l’abric de la neutralitat. Perquè la neutralitat és tot el contrari del compromís, de la implicació, de la veritable política.