Referèndum de Sánchez

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha pronunciat la paraula referèndum, referida a Catalunya, no amb rebuig o amb indolència sinó amb acceptació del concepte i de la possibilitat de celebrar-ne un. Tot és començar. Naturalment, el mandatari hi ha posat restriccions: no seria un referèndum sobre la independència sinó sobre un nou estatut que s’hauria d’elaborar. A veure, analitzem-ho: la confecció d’aquest nou estatut hauria d’anar a càrrec del Parlament català, no del president Sánchez, és clar. Evidentment seria un estatut preceptivament “autonòmic”, adaptat a la Constitució. Els redactors, en conseqüència, serien els partits autonomistes que concorren a la cambra: Ciutadans, el PSC, el PP... Els comuns? No els veig treballant comanditament amb aquests tres. A dir veritat, no veig aquests tres tampoc en alegre i positiva col·laboració. Però posem que així fos. L’estatut que en sortís, com s’aprovaria en primera instància parlamentària si els partits independentistes que sumen a la cambra la majoria haurien boicotejat les sessions redaccionals i no li concedirien el vot? Com es podria posar en aquestes condicions a la consideració popular? El referèndum que propugna Pedro Sánchez és, doncs, impossible d’entrada. Ho saben ell, els seus assessors i les cancelleries europees.

L’altre dia deia aquí mateix que per solucionar el problema català i espanyol i per rebaixar la tensió ara entaulada era imprescindible, entre altres coses, com ara l’alliberament dels presos provisionals fins al judici, la celebració, quan sigui, del referèndum. No el de Sánchez, sinó el que l’independentisme reclama. Alguns se’m van tirar a sobre: “No veus que no ens el deixaran fer mai?” És que no es tracta que ens el deixin fer. Es tracta que Pedro Sánchez i tots els autonomistes catalans o espanyols se’l facin seu si de debò volen la pau política. I que presentin en campanya una alternativa al programa independentista que els catalans puguem valorar i, si tan atractiu resulta, votar. Després ja parlaríem de nous estatuts. Els partits independentistes també s’haurien d’espavilar. Fins ara, sentint-los, sembla que la independència sigui una finalitat en si mateixa. Per què volem la independència? Quins avantatges generals reportarà a més dels que ens imaginem, molts de matriu romàtica i closa? Voldria pensar que Pedro Sánchez també ho sap, això, i que parla de referèndums impossibles per aplanar el camí cap a l’inevitable. També deu saber que per forçar la decisió i perquè no s’adormi haurà de disposar de la pressió dels independentistes i amb conferències com la que dimarts va fer el president Torra. Qui guanyaria el referèndum? Algú ho pot dir? Autonomistes, doneu-vos una oportunitat.