Urbanisme, obesitat i salut

Els dies 3, 4 i 5 d'aquest mes de març s'ha celebrat a Barcelona el II Congrés de la FESNAD (Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica), amb el lema Cap a una alimentació responsable. La conferència de clausura l'ha impartit Maria Neira, de l'OMS (Organització Mundial de la Salut), amb el títol Determinants ambientals de la salut. ¿Pot una millor planificació urbanística prevenir l'obesitat? L'urbanisme, és a dir, el disseny i l'ordenació de les nostres ciutats, pobles i territori, no és només una qüestió arquitectònica, logística i estètica, sinó que repercuteix també en la nostra salut. Això no és d'ara. Ja Cerdà, en traçar l'eixample de Barcelona, va tenir en compte els coneixements d'higiene de l'època per contribuir a combatre les epidèmies, i per això es basa en carrers amples i illes ortogonals que faciliten la circulació del vent i que hi arribi bé la llum del sol. Avui les malalties infeccioses no són el principal problema de salut en els països desenvolupats; en canvi una de les epidèmies actuals, i no és una exageració, és l'obesitat, amb totes les conseqüències negatives per a la salut que comporta (trastorns cardiovasculars, diabetis...) Com estan dient els experts i els organismes i les administracions sanitàries, l'origen de l'obesitat no es redueix al fet que es menja malament, sinó que cal afegir que les persones, grans i petites, es mouen poc. I això no només té a veure amb anar o no al gimnàs, o fer esport el cap de setmana, que sempre és bo, sinó que en la vida quotidiana gastem poca energia. Abans no eren gaires les persones que feien exercici més o menys programat i l'obesitat era excepcional, perquè caminaven més i gastaven quotidianament més calories a casa i a la feina (no hi havia tantes màquines i suports que estalviessin esforç físic, la calefacció era un bé escàs i combatre el fred gasta calories...) Ara, en canvi, el progrés i la tecnologia faciliten el sedentarisme i estalvien despesa energètica i mengem com sempre, fins i tot a vegades més i no precisament millor, i les calories dels aliments ingerits que no consumim s'acumulen en forma de greix. La doctora Neira va recordar que avui pràcticament el 50 per cent de la població mundial viu en ciutats i aquesta proporció creix. En aquestes ciutats ens movem molt poc a peu, no gaire en bicicleta, no prou en transport públic i força en cotxe. Per cert, com a detall que pot semblar anecdòtic, però il·lustratiu, el sol fet de passar d'un cotxe sense direcció assistida a un amb aquest ajut, representa gastar unes 75 quilocalories menys per cada hora de conducció (al cap del dia els adults necessiten unes 2.000 quilocalories). El mateix podríem dir de pujar les escales del metro a peu o amb les escales automàtiques, que haurien de ser sobretot per als que tenen dificultats, o del gran ús que es fa dels ascensors. És evident que tothom és lliure de desplaçar-se com vulgui, però si ens preocupa l'excés de pes hauríem de ser conseqüents. Potser algú pensarà que aquests estalvis d'esforços i molts altres, propis d'una societat mandrosa a l'hora de moure's, són poca cosa, però com deien abans, «moltes gotes fan un ciri». Una altra dada que va aportar és que, a escala mundial, de l'ordre d'1,9 milions de morts a l'any i la pèrdua de 19 milions d'anys de vida saludable s'atribueixen al sedentarisme. Cal, doncs, introduir coneixement científic i nutricional en les decisions polítiques sobre com s'organitza l'urbanisme. No és el mateix anar a comprar a peu més d'un dia a la setmana, a les botigues o mercats de proximitat, que agafar el cotxe de tant en tant i anar als afores a carregar per a molts dies. Heus ací una raó més per fomentar el comerç de proximitat i els mercats del barri enfront de les grans superfícies periurbanes, per anar a les quals necessitem forçosament transport públic o cotxe, és a dir, un desplaçament que no ens ajuda a «fer salut».

Per tot plegat, l'estratègia NAOS estatal (estratègia per a la nutrició, l'activitat física i la prevenció de l'obesitat, del Ministeri de Sanitat i Consum) i el pla PAAS (pla per a la promoció de la salut mitjançant l'activitat física i l'alimentació saludable, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya), a l'hora d'aconsellar i promoure mesures no aborden només els aspectes relacionats amb l'alimentació, sinó que, entre altres coses, també tracten de fomentar que es portin a terme actuacions urbanístiques que permetin que caminar sigui fàcil, que hi hagi més zones esportives, espais lliures, etcètera. I això vol dir un cert tipus de ciutats i pobles, no aquests nuclis d'habitatges dispersos, lluny de botigues i serveis, que obliguen a fer servir el cotxe per anar a comprar o al banc. A més de ser zones més insegures, no promouen la millor cohesió social ni la bona salut individual i col·lectiva.