Si Ciutadans volgués

Si Ciu­ta­dans volgués obrir un debat real sobre els mit­jans públics podria impul­sar una reforma de la llei de la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als (CCMA). El pri­mer grup par­la­men­tari amb els seus 36 dipu­tats podria aspi­rar a lide­rar els can­vis que con­si­derés con­ve­ni­ents en una nor­ma­tiva. Però si un fa una ullada a les ini­ci­a­ti­ves dels d’Inés Arri­ma­das al Par­la­ment en aquesta dot­zena legis­la­tura la gran majo­ria són pre­gun­tes de con­trol. En fan al Con­sell de Govern de la CCMA. Sobre el cost o els cri­te­ris d’una entre­vista a Car­les Puig­de­mont, sobre els comen­ta­ris a Twit­ter de Toni Albà... També en for­mula al govern sobre els cri­te­ris del volum d’inversió als mit­jans públics. No hi apa­reix cap pro­posta de reforma amb el segell taronja que podria fer, si volgués, és clar.

Però lide­rar una modi­fi­cació d’una nor­ma­tiva suposa, pri­mer de tot, ser pro­po­si­tiu i, ja en un segon estadi, nego­ci­ació, fle­xi­bi­li­tat, entesa, con­sens... Ciu­ta­dans és, com no es cansa de repe­tir, el pri­mer grup de la cam­bra cata­lana, però neces­sita arri­bar a acords perquè alguna de les seves ini­ci­a­ti­ves pugui tirar enda­vant. Massa feina? En comp­tes de pro­po­sar, Albert Rivera es dedica a apun­tar direc­ta­ment i per­so­nal­ment a peri­o­dis­tes dels mit­jans cata­lans. Ho vèiem diven­dres en una tensa entre­vista de Lídia Here­dia en què el ciu­tadà la va acu­sar de for­mar part de l’engra­natge de “pro­pa­ganda sepa­ra­tista” que, al seu parer, fa TV3. La peri­o­dista –des d’aquí tot el suport– va aca­bar dient-li que li escrivís el qüesti­o­nari quan Rivera li va retreure que encara no li havia dema­nat per les lleis de rup­tura. Va ser un espec­ta­cle impropi d’algú que aspira a la pre­sidència del govern espa­nyol.

Des­col·locats des de la moció de cen­sura a Mari­ano Rajoy i la nova fase d’inci­pi­ent diàleg entre els governs espa­nyol i català, els taron­ges han aban­do­nat la política, lliu­rant-se a l’agi­tació. I segu­ra­ment els ofe­reix més rèdits fotogràfics i de titu­lació. Però també els escora a la dreta, els radi­ca­litza i els resta cre­di­bi­li­tat com a pos­si­ble alter­na­tiva a res.