Opinió

LA GALERIA

El sabater d’Ordis

Potser no és tan coneguda la biografia de qui, segons D’Ors, pot ser comparat amb el Quixot

Balada del sabater d’Ordis és el nom que va posar Carles Fages de Climent al poema publicat el 1954 dedicat al pegot empordanès que ha fet cèlebre. L’edició va merèixer un pròleg d’Eugeni d’Ors i un epíleg de Salvador Dalí acompanyat d’un popular dibuix. Més recentment l’obra va ser reeditada per Quaderns Crema, el 2002, el centenari del naixement del poeta, per posar-la a l’abast del lector.

Potser no és tan coneguda la biografia de qui, gràcies a l’art de la literatura, segons D’Ors, pot ser comparat amb el Quixot, i, segons Enric Casasses, l’heroi protagonista no només ho és de la millor obra de Fages, sinó del segle XX. Qui va ser, doncs, el sabater. De nom Antoni Esglesias (o Yglésias) Adroguer, va néixer, viure i morir a Ordis (1865-1943); va casar-se amb Francisca Adroguer Rodeja, filla de Vilert, i va fer de sabater i d’agutzil com el seu pare. El matrimoni va tenir nou fills, dels quals sis van morir essent de bolquers; un dels supervivents, ja de gran, va morir d’un tret disparat per un hereu de casa bona, no se sap si per accident o per altres raons. El cas és que Yglésias va rebre diners a canvi de no destapar el fet. No ho paeix; la muller l’abandona, diu que amistançada amb un passavolant, i ell deixa la feina, tanca la casa i se’n va a córrer camins, passant per les festes majors, i recollint un mos i bevent un got per cases i masos. Freqüenta Figueres i es fa amic del Poll i la Puça, una parella de gitanos captaires que sobreviuen rodant la maneta d’una pianola i passant el platet, probablement de nom Amadeu Torres i Teresa Marquès; el sabater va acostumar a dirigir-los amb una canya que havia tallat passant el Manol o l’Algama a Sant Llogaia. Yglésias va ser popular a còpia de dirigir, a la Rambla i amb la canya, la banda de música del Castell i la cobla que hi tocava sardanes. Intermitentment regressava a Ordis on treballava de jornaler i on va morir de nefritis crònica; a la Balada... la mort de l’heroi resulta un dels moments més intensos de l’obra.

La casa que havia estat del sabater, derruïda, ha estat restaurada i avui l’ocupa l’ajuntament d’Ordis, que també ha batejat amb el nom del personatge la plaça del davant. Joaquim Vilà i Casas, filòleg, i Carme Sanglas, escultora, han escrit aproximacions sobre la figura de qui Fages de Climent –en part per la insistència de Dalí, fascinat per la figura del sabater– va elevar mitjançant la poesia a la categoria de mite.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.