Fira del llibre en català

Un tomb per la Setmana del Llibre en Català a la plaça de la Catedral de Barcelona. Com Santa Llúcia, però amb llibres. Com Sant Jordi, però amb menys aglomeracions i amb els editors darrere els taulells. Bon lloc: la catedral convoca turistes, i sempre n’hi ha un que observa amb interès la producció de llibres en l’idioma d’aquest país que a fora coneixen per la Sagrada Família i perquè organitza manifestacions úniques al món com la de dimarts a la Diagonal. Hi saludo la Montse Ayats i en Joan Sala, organitzadors del certamen. Els dic que no hi veig gaire gent. “És que avui és com un dilluns; ahir, en canvi, va ser un gran dia.” L’Ayats, que sempre somriu, avui ho fa més que mai. En Sala, que no riu mai, avui sembla que ho faci. Els llibres surten. Les terminals de passar targetes de crèdit estan calentes. Els calaixos manifesten alegries. Escoltant en Gaspar Hernández, que presenta una última creació, em trobo la Núria Riquelme. Una de les grans i prometedores veus de RAC1 ha abandonat l’ofici estable i s’ha fet representant d’escriptors i organitzadora de coses. Ha dut a la fira una escriptora gironina i ara la tornarà a casa. Li va molt bé. La ràdio pels llibres. Sembla que hagi de ser al revés. M’hi trobo la Sara Peralta. Havia fet de gestora cultural, professió de gran moda fa uns anys, que jo també havia exercit. Així ens vam conèixer. S’ha fet llibretera, amb títol universitari i tot. És aquí en representació de l’editorial Pagès de Lleida. Li compro la biografia de la pianista Rosa Sabater. Ella i el meu pare havien jugat junts quan el de la Rosa dirigia les òperes que la meva àvia cantava. Aquí l’Antònia Carré-Pons firmant llibres. L’última vegada que la vaig veure era una erudita que confeccionava edicions crítiques d’espessos patracols medievals. S’ha tenyit de lila la cueta, s’ha vestit amb roba ampla i es dedica a la producció de contes per a adults que la Maria Bohigas li edita. El llibre que firma es titula Com esbravar la mala llet. Per Sant Jordi, Enciclopèdia Catalana no gosa exhibir els llibres monumentals d’art, obres d’art ells mateixos, que costen un ull de la cara i part de l’altre. Veig l’amic Salvador Milà contemplant-los enllaminit. En tenen un sobre Jaume Plensa, protegit per una escultura plegable d’ell, que ja m’enduria a casa. No sabria on posar-lo. Baixo del cim inaccessible per pujar als de l’Editorial Alpina. Tenen sortida els mapes de muntanya si el mòbil indica tots els camins? Sempre es pot perdre la cobertura... Un llamp, un tro i comença a caure un xàfec terrible. Últimament, quan tracto amb llibres es posa a ploure. Els paradistes de la Setmana no pleguen veles. Les despleguen per protegir la mercaderia delicada i els clients. “Carrers molls, calaixos eixuts”? No ho sembla. Demà tanca.