Inoblidable

Serà difícil d’oblidar el que vam viure l’1 d’octubre. Centenars de persones dormint la nit abans als col·legis electorals, organitzant activitats lúdiques, festives i culturals, en un ambient de germanor i de resistència irrepetible. A les cinc de la matinada, negra nit encara, la gent ja s’amuntegava a les portes de les seves seus de votació, carregats d’il·lusió però també d’una determinació sense límits. L’objectiu era garantir la celebració del referèndum. Ja s’imaginava que no seria una jornada fàcil, que caldria defensar-se de les forces policials de l’Estat, però a ningú li passava pel cap que s’arribaria a aquell nivell de violència. I, malgrat això, hi va haver urnes, paperetes i es va votar gràcies a la força de la gent. Els ciutadans i ciutadanes van ser actors directes d’una jornada sense precedents al nostre país i al continent europeu.

Aquell dia restarà gravat a la memòria de tots els que hi van participar d’una manera o d’una altra. Més enllà de la memòria, però, tenim un fons d’imatges immens provinent dels fotògrafs professionals, però, especialment, de la gent. Gràcies a les xarxes socials i als telèfons mòbils tenim gairebé registrat el minut a minut del que va passar. Des de l’entrada de les urnes enmig de l’eufòria dels assistents fins als problemes informàtics inicials, les garrotades de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, els passadissos a la gent gran que entrava als col·legis electorals amb llàgrimes als ulls, els voluntaris, els tractors, la gent defensant les seves seus, el moment de posar la papereta dins la urna, el recompte... absolutament tot. A la ciutat de Girona, a través de l’ANC, es vol recollir tots aquests moments captats per la gent, per mostrar-ho posteriorment en una exposició que es podrà veure al centre cultural La Mercè la primera setmana d’octubre. I s’ha fet una crida perquè es facin arribar els documents fotogràfics. Pot ser una mostra molt interessant, perquè seran els ciutadans els protagonistes de les imatges i també els autors. Una metàfora del que realment va ser aquella jornada històrica –i aquesta sí que ho va ser de veritat–. Un dia en què els catalans van fer una demostració de determinació sense precedents. Un dia que ho va canviar tot. Que va demostrar que la ciutadania ho té clar, que vol anar fins al final, que no defalleix i, el més important, que no té por. Alguns n’haurien de prendre nota.