El joc dels errors

Hi ha periodistes informatius. Aquests tenen una agenda tremenda perquè els polítics no ho diuen mai tot i se’ls ha d’acabar d’inquirir a través del telèfon. Hi ha els d’opinió o d’anàlisi. L’agenda la tenim més precària: som paràsits dels altres. Hi ha la combinació dels primers i dels segons. Lola García, de La Vanguardia, té l’agenda exhaustiva. L’ha consultada i ha refet tot el trajecte del procés a còpia de trucar als uns, als altres i als que no s’ho esperaven i han ofert novetats. Opina poc: analitza, interpreta, ordena i ho escriu molt bé. El resultat, el llibre El naufragio. Màrius Carol, director del seu diari, i Jordi Basté, l’home triomfal de RAC1, l’hi van presentar dijous. No m’ho vaig perdre. Vaig sortir amb el llibre firmat. La meva biblioteca processista comença a fer goig.

Lola García fa arrencar “tot plegat” de la negativa de Rajoy a pactar res amb Mas, el 2012, amb una incursió a la retallada de l’Estatut el 2010. Per algun lloc s’ha de començar. El periodisme és la branca principal de la narrativa. En Jordi Amat, present a la sala, es remunta a l’inici de la transició. D’altres, a les Bases de Manresa, a l’Oda a la Pàtria, al 1714 o al venerable Pau Claris. Jo, si em permeten la intromissió, situo la nativitat en el referèndum fictici d’Arenys de Munt el 2009, origen dels altres referèndums ficticis que l’han seguit i reclamació de l’acordat i efectiu que ara la majoria sol·licita i que serà inevitable celebrar per posar desenllaç circular a la situació i al llibre de la Lola. Carol no acaba de veure’l clar. Basté, claríssim. La presentació va ser una tertúlia, entre tres, com la que el radiofonista –bonica paraula– dirigeix cada matí.

Els protagonistes no hi eren. Alguns no podien perquè estan tancats o són a l’exili, i Rajoy –el més citat– perquè no es pot anar enlloc. Vull dir que no es va deixar veure ningú dels partits independentistes. En canvi, n’hi havia de les formacions que el procés ha deixat estabornides i que deuen haver estat fonts informatives per al llibre: Unió, CDC, el PSC, el PP, els Comuns... La història també l’expliquen els derrotats. Hi ha en aquesta, per ara, vencedors? No interessa el llibre de la Lola als més interpel·lats? Bé li han passat també confidències, No volen quedar bé amb “el primer diari del país”? L’editor va dir que van per la segona edició. L’estan llegint com bojos.

Basté, en una pirueta molt seva, va tancar l’acte lamentant que s’hagués mort Laplace, l’autor dels acudits amb vuit errors que cada dia publica La Vanguardia. Va semblar que ho enllaçaria amb els vuit i mil errors polítics de totes bandes que el llibre posa en evidència, però ho va deixar aquí. No és descartable de totes maneres que el subconscient el traís. Com que dorm poc... Alguns ho vam entendre així.