A la tres
A la gent dels ponts
Hem parlat molt, aquests dies, de la força del carrer. De la força que tenen un milió de persones quan surten al carrer totes juntes. I és indiscutiblement cert. Però també ho és que hi ha imatges, que són iniciativa d’uns pocs, que tenen una força espectacular. Ho és, per exemple, la imatge d’aquelles àvies que, just després que Albert Rivera i Inés Arrimadas anessin a Alella a retirar llaços grocs, els tornaven a col·locar amb tota normalitat. Rivera es va anar a fer la foto i, just quan feia la roda de premsa per denunciar a so de bombo i platerets la gran divisió que segons ells hi ha a Catalunya, al darrere seu unes senyores anaven replantant llaços grocs sense cap estridència, sense buscar cap foto ni cap protagonisme. Em ve al cap aquesta reflexió perquè aquests darrers dies n’he viscut una altra, d’imatge, que trobo extraordinària. I és de la tots aquests voluntaris que, en grups de deu, vint o trenta persones, se’n van dalt d’un dels ponts de l’autopista i saluden els conductors que hi passen per sota fent gestos amb llaços grocs i cartells reivindicatius de tot tipus i en tots els idiomes. Se’ls han trobat mai? Són sensacionals. Com que aquests darrers dies he anat molt amunt i avall, i en dies clau d’entrada i sortida de turistes, els he vist sovint. A tres o quatre ponts consecutius, farcits de llaços grocs, un grup de persones et saluda fent que et fixis en ells i en els cartells. Són simpàtics. Perquè, simplement, saluden amb la mà. Però te’ls mires. Hi he vist grups de deu o vint persones, però l’altre dia hi vaig veure també una parella de jubilats –vaja, per l’edat em va semblar que eren jubilats–, sols, que aixecaven els braços i saludaven tot desplegant un cartell sobre els presos polítics. Què deuen pensar els turistes quan veuen això? Que a tres o quatre ponts consecutius, quan entres o surts de Catalunya, et donin la benvinguda tot cridant i ballant i explicant-te que som una nació i que tenim presos polítics? Una iniciativa educada, imaginativa, simpàtica i, és clar, intueixo que efectiva. Perquè és fàcil d’endevinar de què tracten les converses als cotxes que hi passen per sota quan ho veuen. Són la gent dels ponts. Que demostra que no cal que siguem sempre milers o milions. Voldria felicitar-los però no els conec. Per això aprofito aquest espai.