Ni hi pensis

Fa molt de temps que m’ha desconcertat i m’ha causat un profund neguit constatar la invisibilitat amb la qual, com a societat, tractem l’escalfament global. Si és una crisi existencial per a l’espècie humana, per què no ocupa un lloc central en les nostres preocupacions i discussions? I per què no fem realment res de res per a combatre’l? He buscat articles i llibres, i llegit tot el que he trobat sobre aquest silenci eixordador, però, malauradament, no he trobat res que hi aportés una llum rellevant. Fins ara. A Ni hi pensis! (Don’t even think about it! Bloomsbury. 2014), George Marshall comparteix el resultat de les seves recerques en aquesta àrea, parlant amb multitud d’investigadors capdavanters en aquestes disciplines, i aporta un autèntic corn de l’abundància sobre tots els mecanismes psicològics i socials que contribueixen a aquest silenci. Molts d’aquests mecanismes de silenci són perfectament aplicables a altres temàtiques socials candents, i per això el llibre ens ajuda a entendre millor com funciona la nostra societat. Com que és impossible condensar totes aquestes anàlisis en un sol article, en parlaré també en articles següents. Les males noves són que hi ha molts mecanismes treballant en paral·lel per a generar aquest silenci, i tots treballen en la mateixa direcció.

Una de les raons és que els nostres cervells, que evolutivament parlant són encara els d’un home prehistòric, estan terriblement mal equipats per a reaccionar davant l’escalfament global. Segons Daniel Gilbert, professor de psicologia a Harvard, el nostre cervell està molt ben equipat per a reaccionar ràpidament davant de quatre menes concretes de trets en el que ocorre al nostre voltant: personals, abruptes, immorals i immediats. I, malauradament, l’escalfament global no s’associa amb cap d’aquests trets.

Una altra raó és que aquesta mateixa evolució ha produït uns cervells que podríem descriure, simplificant, com dos cervells funcionant de forma paral·lela i interactiva: el cervell racional, lent, deliberatiu i sospesant racionalment els pros i els contres de les coses, i el cervell emocional, automàtic, impulsiu, que decideix ràpidament utilitzant dreceres, i que és el que té prioritat en la presa de decisions, per la seva habilitat a avaluar amenaces de forma ràpida. Aquí el problema és que pràcticament tota la informació sobre l’escalfament global (teories, ciència, gràfics, dades...) parla exclusivament al cervell racional. I això permet a la majoria de les persones concloure que realment tenim un problema gravíssim. Però no ens catalitza a l’acció immediata, perquè és responsabilitat d’un cervell emocional del qual no hem aconseguit l’atenció. I el resultat d’aquesta dialèctica entre cervells, és que acabem decidint deixar l’acció per a més endavant.