Wystan Hugh Riera

Aquest temps de gran efusió simbòlica al país no ens hauria d’amagar que hi ha persones que treballen de valent, i que ho fan des d’un àmbit tan necessari com és el de la cultura. Darrerament el poeta Marcel Riera ens ha donat diversos volums de traduccions de poesia angloamericana d’un altíssim valor: llibres de Philip Larkin, Emily Dickinson o Edward Thomas, entre altres. L’últim: Un altre temps. Poemes escollits, de W.H. Auden (Edicions de 1984). La traducció catalana més ambiciosa i completa que s’ha fet fins ara de l’autor anglès. El volum impressiona: 510 pàgines! Però, encara més que això, ho fa perquè el lector –sobretot aquell que alguna vegada s’hagi barallat amb un text en una llengua estrangera: llegint-lo o mirant de traduir-lo– hi endevina una feinada poc menys que hercúlia, duta a terme no sols amb molt d’ofici, sinó amb una innegable inspiració. Riera ens ofereix el seu Auden. Ha fet una tria que dona compte d’allò que Àlex Susanna, en el pròleg –magnífic–, atribueix al poeta: el fet d’erigir-se en torsimany del seu temps (quants de poemes audenians no es refereixen a les principals convulsions històriques del segle XX!). Però, a la vegada, diria que el traductor ha privilegiat el que més li agrada en la poesia del seu traduït: allò de fer “crítica de la vida”, segons la coneguda definició de Matthew Arnold.

Auden sempre fa l’efecte de ser molt del seu temps, del segle XX, com ell mateix aspirava a ser i a captenir-se. Tan diferent, en això, d’alguns modernistes que el precediren: T.S. Eliot, amb el seu posat d’oracle; Ezra Pound, amb el seu deliri visionari. Antiromàntic empedreït (a mi em sembla injusta la seva poca estima per Wordsworth), va mirar de parlar de tot; sublim i irònic ensems, com dècades més tard ho serien Brodsky i Larkin, deixebles seus avantatjats, W.H. Auden sempre fou un formalista a qui la forma no va engavanyar mai: “Voldria una forma que fos prou gran per nedar-hi / i on poder parlar de qualsevol tema que jo escollís.” Un virtuós que, per arribar a la concreció dels seus temes –d’un ventall amplíssim–, se serveix de pretextos i motius també d’una inexhaurible varietat: una burilla de cigarret, una furgoneta de mudances, uns testos foradats, una bomba d’aigua, una fàbrica abandonada... I que bé que ha sabut conferir-li una veu catalana, Marcel Riera, trobant esplèndides rimes nostrades per a cada una d’aquelles prodigioses rimes angleses! No hi manca cap dels seus poemes curts més celebrats: l’elegia a Yeats, l’ecfràsic sobre La caiguda d’Ícar de Brueghel el Vell, el de la pedra calcària, els més específicament amorosos, tan citats! I la programàtica Carta a Lord Byron! Si per a molts lectors del país aquest poeta era poc o gens conegut, ara, de cop, els entrarà a casa, no sols a la biblioteca. I ja hi viurà, per sempre, com un rellogat preferent.