Jo també hi era, a Economia

Tal dia com avui fa un any Catalunya despertava impactada per l’escorcoll policial de la Generalitat. Més de 40 escorcolls i una quinzena de detinguts ordenats per un jutjat número 13 sobre el qual pesen molts interrogants respecte de si les seves actuacions s’ajusten a dret i sobre els seus objectius reals. Com molts periodistes, vaig ser testimoni d’excepció d’aquelles llargues hores. Vaig veure l’emocionant resposta ciutadana, pacífica però decidida, de desenes de milers de persones que es van concentrar davant del Departament d’Economia. Una conselleria dirigida per un Oriol Junqueras que també ens va deixar a la retina la imatge de la seva impactant sortida del Palau de la Generalitat, a peu, amb pas ferm, el rictus de preocupació, però alhora caminant amb determinació. El vicepresident, flanquejat pel seu equip, va enfilar cap a l’Institut Català de Finances i posteriorment cap a Economia. Em consta que va desoir els consells de precaució de quedar-se a Palau, davant la incertesa de com podien actuar les forces policials –o parapolicials–, per solidaritat i responsabilitat amb tots de càrrecs d’ERC que estaven sent detinguts. Entre ells dues persones de la seva màxima confiança, com són Josep Lluís Salvadó i Josep M. Jové. Recordo també els frenètics moviments de l’amic Jordi Sànchez, acompanyat per un refredadíssim Jordi Cuixart. Es multiplicaven per ser a tot arreu i aconseguir que la protesta anés pel camí del pacifisme que prediquen des de sempre. Dies després, ara fa uns llargs onze mesos de presó, serien detinguts sota acusacions de fets de violència tumultuària inexistents. I a la seu de la CUP vam veure el coratge amb què centenars de persones impedien el que cal definir, ras i curt, com d’intent d’assalt policial contra un partit polític. Avui fa un any, l’Estat va voler decapitar el cervell del referèndum de l’1-O i es va trobar amb una ciutadania i un govern coratjosos i disposats a defensar les institucions i el dret de la gent a decidir.