Opinió

A la tres

Només li faltava el bigoti

“No he de demanar perdó de res”, sentenciava ahir l’Aznar fanfarró de sempre

A mi sempre m’han fet respecte, les persones que diuen que no han de demanar perdó de res. Ho pensava ahir en sentir José María Aznar al Congrés (Mare de Déu, quin déjà vu!) i en sentir-li aquell seu to petulant i fanfarró que jo ja gairebé havia oblidat. “No he de demanar perdó de res, i no penso fer-ho”, va dir contundent. Cordons. I dic cordons perquè ell no ho deia pas només referint-se al finançament irregular del PP. A mi em fa l’efecte, sentint-lo, que aquest “jo no he de demanar perdó de res, i no penso fer-ho” valia per a tot; és una actitud vital. Ell no ha de demanar perdó de res. No me’n refio, jo, de les persones que no han de demanar mai perdó de res. Sempre intento fer les coses convençut i el millor que sé, però mai no sé si l’he encertat del tot. I mai m’atreviria a dir que “no he de demanar perdó de res”, i menys a afegir-hi aquest petulant “i no penso fer-ho”. Podria entendre que Aznar digui que va actuar el millor que va saber, que quan es feia aquella foto a les Açores amb George W. Bush i Tony Blair no era conscient del que venia, i que en realitat a ell també el van enganyar quan li van dir que Saddam Hussein tenia armes químiques. Fins i tot podria entendre que digués que ell no sabia què passava al PP, ni que fos com a estratègia de defensa a la comissió d’investigació d’ahir. Però gallejar dient que ell “no ha de demanar perdó de res” i autodir-se tota l’estona que gràcies a ell va baixar l’atur i que vivim més bé? Buf. Semblava un guinyol, ahir, Aznar. Tampoc és que m’agradés gaire el to inquisidor i suposadament burleta i graciós d’alguns que l’interrogaven, però indiscutiblement l’expresident Aznar és un fals i, vistes algunes de les respostes, un mentider. I se me’n fum, qui va sortir-hi ahir guanyant –políticament parlant, és clar–, de la comissió, si Iglesias, si Rufián o si Aznar, perquè jo ja fa temps que vaig arribar a la conclusió que les comissions d’investigació no serveixen de res. Ahir, només per saber que Aznar és el de sempre. Amb aquells aires de superioritat que no poden amagar res de bo. Només li vaig trobar a faltar el bigoti. “M’ho he passat bé, tinc ganes de tornar”, encara va tenir nassos d’ironitzar en sortir. L’Aznar de sempre. El perdonavides de sempre. Mal educat. Per això no demana perdó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.