Dimissions

«Si els ciutadans creuen que hauríem d'haver donat més informació, n'hauríem d'haver donat més.» Amb aquest cinisme es van posar davant dels micròfons Joan Boada, secretari general d'Interior, i el mateix conseller Joan Saura, just després d'assegurar que consideraven suficients les informacions sobre el temporal de neu de dilluns passat. O sigui, que els ciutadans creuen que ha estat una informació insuficient, els ciutadans tenen raó: però tot i així, evidentment, ni una dimissió ni una presa de responsabilitats internes. Senzillament els ciutadans deuen tenir raó, i en prenem nota. Això de la conselleria d'Interior per a ICV ha esdevingut alguna cosa més que un mal negoci: ara ja ha esdevingut perillós per a la població.

El director general de Protecció Civil, Josep Ramon Mora, aquell matí estava atrapat en un tren: li pot passar a qualsevol ciutadà, sí. Però el director general de Protecció Civil no és qualsevol persona, és un càrrec amb informació de primera mà i que ha d'estar disponible allí on es trobi en una situació d'emergència. Si la legislatura de la conselleria de Saura i Boada ha estat desastrosa, aquesta setmana n'ha estat la culminació: el conseller, per a més inri, era a Mallorca.

A banda (sí, deixem-ho a banda) que fets així farien parlar molt sobre els dogmes dels ecosocialistes sobre el canvi climàtic, l'eficiència d'un equip es mesura en dies de crisi com aquesta. Però si al damunt tenim algú com Boada i Saura que se'ns en riuen a la cara, i un president que no els pica el crostó, donant a entendre que no saben fer-ho millor però que tant és, aleshores tot esdevé cosa de jutjat de guàrdia. Boada havia estat assot parlamentari dels últims governs nacionalistes, però també ha estat oposició constant de l'oposició un cop ha ocupat un càrrec públic. Boada i Saura són fets amb el patró del dogmatisme i del sectarisme, de la trinxera autosalvadora i de la manca total d'autocrítica. ICV és avui un partit anacrònic i ple de contradiccions insuportables, però la suma de l'arrogància dels seus dirigents posa el colofó a una experiència que aquest país mai més hauria de provar. Els republicans i els socialistes ja només en diuen maldats, més enllà de saber (i fins i tot de dir) que el tripartit no té projecte de país. Catalunya dependent d'aquest sectarisme incompetent, del qual ERC i el PSC són solidaris. I sí, senyors d'Interior, creiem que no s'han fet les coses bé. Amb MAT i sense MAT, amb Fecsa i sense Fecsa. I creiem que això demana dimissions, per la via de fet o per la via de les urnes. Escullin.