Opinió

Vuits i nous

Valls de contraban

“Els seus patrocinadors es pensen que el podran lligar curt

Tothom ha de parlar de Manuel Valls? Doncs no ens fem els rars i parlem-ne. Frustrada la seva ambició de ser copríncep d’Andorra, càrrec adherit al de president de la República francesa, ha optat per governar la capital del Principat de Catalunya. La Seca, la Meca i la vall, Valls, d’Andorra. Marc Forné, cap del govern andorrà entre 1994 i 2005, es va trobar assegut al costat de Bill Clinton, president dels Estats Units, en una reunió de caps d’estat i de govern. El mandatari americà li va fer explicar de quin país ignorat per ell venia. Forné s’hi va estendre, la conversa va ser animada. Jacques Chirac, president de França, els observava de lluny un punt engelosit. Clinton el va cridar: “Vine cap aquí.” Chirac s’hi va acostar entre ufanós i sol·lícit. “Escolta, Jacques, el que m’explica aquest senyor: que ets príncep del seu país. Que no els havíeu guillotinat tots? Que no devem a vosaltres l’organització republicana dels Estats Units?” Sempre s’ha de tenir un roc a la faixa. Andorra fa que França en tingui un de monàrquic al sarró. Fins i tot un d’episcopal, a través de la mitra de la Seu d’Urgell, que li atenua la laïcitat constitucional. Els adversaris de Valls d’aquí i de França es pregunten enriolats com s’adaptarà a les regles d’un país monàrquic. No tenen en compte la via principesca andorrana per on Valls ens ve de contraban.

Es veu que l’alta burgesia barcelonina està encantada amb el candidat. Compta que farà fora Ada Colau i els seus desarrapats i que neutralitzarà els independentistes. Alguns ho qualifiquen d’actitud provinciana: deixar-se enlluernar per un antic primer ministre francès... La burgesia catalana sempre s’ha emmirallat en París, on ha viatjat amb fruïció. En tornava amb capses de bombons i paraigües per a la família i ponderant la llum encegadora. Els partits independentistes, que fins que Valls no va caure en desgràcia a França s’enorgullien que un català hagués arribat tan amunt, ara el menyspreen, però corren a buscar candidats potents per oposar-s’hi. La classe mitjana que no podia anar a París baixava cafeteres d’Andorra.

La candidatura barcelonina de Valls va ser una invenció de Ciutadans. El seu líder, Albert Rivera, es pensa o es pensava que el podria lligar curt. Arribaria a fer pena. Ignora que a la presidencialista França un alcalde va al seu aire, si és que arriba a fer d’alcalde i no aprofita el càrrec per propulsar-se a París, com és el cas de Valls. Encara li usurparà les pretensions d’ocupar La Moncloa. Marc Forné va entregar a Clinton i a Chirac una targeta amb un xip: “Conté tot Andorra, els seus habitants, els seus paisatges i les seves botigues.” Clinton va quedar sorprès com hi queden els americans. Chirac va rebre la minúcia amb un gest de commiseració. La grandeur...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.