Keep calm
Els helicòpters
I continuen ressonant els motors i les hèlixs dels helicòpters. En la memòria d’aquells dies memorables. Dignes de ser recordats
Un dels records més potents, inesborrables i terribles d’aquells dies és el vol dels helicòpters. Serà un dels sorolls que no oblidarem mai, aquella sensació d’estar empresonats, vigilats, sotmesos a una marcialitat aèria que no feia sinó exercir d’avís per a navegants. I tots aquells guàrdies civils de paisà que no podien dissimular de cap manera la seva filiació i que s’asseien a les terrasses i anotaven els seus escodrinys. I aquelles tanquetes que aparcaven a qualsevol lloc de la ciutat i de les quals descendien, armats i uniformats, uns policies que anaven a comprar tabac o loteria. Això no ho oblidarem mai, perquè va ser la constatació d’un estat de setge encobert, però alhora explícit i real. Vist amb la distància d’un any, aquesta potser és la imatge més contundent, més encara que totes les que recordem amb nitidesa, que vam protagonitzar o vam viure de prop. Més encara que les càrregues policies i la sang de la gent que votava, encara més que les empentes i el menyspreu, que aquells crits dels energúmens a la porta d’un hotel. L’arribada de les tropes, amenitzada per la intolerància dels que els empenyien cap a la victòria en el camp de batalla (el “a por ellos” va ser un esgarip guerrer), va ser el sotrac més dolorós de la tardor de l’any passat. Després, va venir el que va venir. Ara tornem a veure les innobles, violentes sacsejades que van patir els ciutadans que volien votar, que s’havien aglevat “en la nit dura”, com hauria pogut escriure Foix. Ara sentim de nou tant l’escalf de la gent que es va conjurar contra la injustícia com el to fatxenda dels que volien impedir la votació. I torna a fer feredat, un any després, sobretot en aquests vídeos gravats per la mateixa policia. I després van venir les proclamacions escasses i aquelles escenes a mig camí del vodevil i de la tragèdia i les detencions i la crua realitat de la presó, que és una llosa que ens aixafa en el dia a dia. I continuen ressonant els motors i les hèlixs dels helicòpters. En la memòria d’aquells dies memorables. És a dir, dignes de ser recordats.
