Escoles obertes, l’èxit de l’1-O

Just en aquest precís moment que vostè llegeix aquest diari, avui fa un any hi havia milers de ciutadans que agafaven màrfegues i sacs de dormir i es preparaven per passar la nit a l’escola. El projecte “Escoles obertes” va ser una de tantes meravelles fruit de la intel·ligència col·lectiva que van aflorar els dies previs a l’1 d’octubre i, gràcies a això, la majoria de col·legis electorals estaven protegits per barricades de gent de totes les edats quan hi van arribar els piolins amb intenció de clausurar-los.

Avui és el dia d’homenatjar a tots els qui, ara fa un any, van dormir a terra amb un ull obert per vigilar les portes, i també d’homenatjar els impressors que van fer anar les rotatives sense por, els transportistes i particulars que de franc van portar sobres i paperetes entaforats de nit en maleters, els homes i dones valents que van custodiar urnes i les van deixar damunt les meses electorals, i evidentment els empresonats i exiliats que es van mantenir en el càrrec fins al darrer dia, perquè tots ells van fer possible el miracle del dia 1 d’octubre que va canviar per sempre la història d’aquest país. Però sobretot avui, 30 de setembre, el dia que vam aconseguir mantenir les escoles obertes, és el dia d’homenatjar els directors de centres, els mestres, les ampes, que van entendre que les claus de l’escola o de l’institut eren les claus que l’endemà havien d’obrir la porta a la ciutadania. Que les escoles havien de ser espais de llibertat i de democràcia, encara que això portés conseqüències. I alguns ho van pagar car, sent assenyalats i fins i tot denunciats per haver obert els centres o, més gros encara, per haver parlat de les càrregues policials a classe. Ho diu Jordi Cuixart: “No ens oblidéssim mai de donar les gràcies als mestres, el pilar d’aquesta escola catalana que és un gran consens de país, un èxit de cohesió social i d’equitat.” I des de fa un any també un èxit de la mobilització popular en defensa de la democràcia. Mil gràcies.