El “fill de puta” ha prescrit...

L’Estat espanyol està podrit. I això, amb les clavegueres empudegant l’ambient a cel obert, ni tan sols és notícia. Però, tot i que l’opinió pública n’és perfectament conscient, encara sorprèn el cinisme amb què els circuits de poder de Madrid dicten condemnes i atorguen impunitats. Aquest divendres, per exemple, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha fet públic, amb total desvergonyiment, que no farà res de res contra els jutges que insultaven els independentistes des del xat oficial de la institució. “Està prescrit”, diuen. Un argument semblant al que va fer servir la fiscalia anticorrupció per negar-se a investigar les aventures financeres del rei emèrit, encara que els mitjans n’haguessin publicat dades concretes en boca d’una de les seves nombroses examants. “Tot això va passar abans de l’abdicació, quan Joan Carles de Borbó tenia immunitat total”, han argumentat en aquest cas... I una gran catifa ho tapa tot.

Jutges, fiscals, policies i guàrdies civils investiguen el que volen i els convé, seguint el criteri del que pressuposen favorable/desfavorable a la unitat d’Espanya. Al mateix xat en què li deien “fill de puta” a Carles Puigdemont (un “fill de puta” oportunament prescrit) un jutge –un de sol– va criticar els apallissaments de l’1 d’octubre i va ser ràpidament expedientat i multat, enmig d’un linxament general del xat contra el “traïdor” que havia gosat discrepar. De la mateixa manera que es persegueixen, obsessivament, els representants electes de l’independentisme i de les entitats socials, lluitadors de barri o cantants insurgents.

En el fons, tot plegat és tan senzill com que l’Estat espanyol ha posat en marxa, col·lectivament, un “a por ellos” general. La reacció salvatge –i, en certs casos, fins i tot espontània– de qui creu que els seus privilegis estan en joc i que necessita la supervivència de l’actual règim polític per perpetuar-se. O sigui que és un “a por ellos” que té l’origen en un “por lo nuestro”.