Fer un Tortosa

El “procés” és ric en neologismes. “Fer un Tortosa” n’és un. Vol dir mantenir-se indiferent davant les provocacions. Ve de quan els tortosins independentistes van seguir la seva vida com si res el dia que una colla de contraris van irrompre a la capital de l’Ebre per pertorbar-los la tranquil·litat. Uns dies abans, a Canet de Mar, al Maresme, els provocadors s’havien sortit amb la seva: van ser esbroncats, es van produir moments de tensió. Tortosa era el camí. El camí de sirga va paral·lel al riu, i les paral·leles es troben, a tot estirar, a l’infinit que Einstein se sabia. També se’n diu “fer un Alella”, perquè al poble vitivinícola es va actuar igual. El vi en una copa i l’aigua en una altra.

Dissabte, un grup de policies, guàrdies civils i gent afí, també de l’àmbit polític, es van fer presents a la plaça de Catalunya de Barcelona per celebrar la repressió violenta que el primer d’octubre de l’any passat els agents havien projectat sobre els ciutadans que volien votar. Es va optar per “fer un Canet” i molts independentistes els van anar a increpar. Van sortir els Mossos per impedir que s’acostessin als concentrats. Per “evitar mals majors” hi va haver cops, ferits i detinguts. Una mica més i les imatges de la repressió de dissabte suplanten les del primer d’octubre que els diaris i les televisions tenien preparades per evocar aquell dia. Per sort –o per desgràcia– res no és equiparable. Al matí vaig opinar que hauria estat millor fer un Tortosa. Alguns em van dir de tot. A la tarda hi vaig insistir. No em va contradir ningú.

Els nostres polítics domèstics haurien pogut allunyar la concentració policial ofensiva d’un lloc tan sensible com és la plaça de Catalunya. Altres vegades ho han fet sense que se’n ressentís la llibertat d’expressió i de manifestació que el president Torra va esgrimir en una entrevista televisiva posterior. L’operatiu per contenir els independentistes van ser un fracàs, i fer un corredor entre bastides per colpejar els que hi van passant és sanguinari i intolerable, conseller, president.

Entretinguts amb gestes policials commemoratives o sobrevingudes, cap on anem? El president Torra diu que ho diu molt clar, però no se l’entén. De Waterloo tampoc no arriben més concrecions. ¿Hi ha un “full de ruta” per a aquesta “implementació de la república que les urnes d’octubre van exigir”? Ahir la reunió de govern es va fer a Sant Julià de Ramis. Per què no a Sant Carles de la Ràpita? Per què no a Badia del Vallès? La independència, la “república”, es fa amb Badia del Vallès. Actes simbòlics, aniversaris, poesies, cançons, planys, pirinenques, ratafia... Ens poden explicar cap on porta, tot això? Ens decebria? Ens meravellaria? No responen. Fer un Tortosa, fer un Alella, fer l’orni...