Ens en sortirem?

Diu el president Torra en l’entrevista que li vam fer ahir i que publiquem avui (i no és cap joc de paraules): “Si no recuperem l’esperit de l’1-O no ens en sortirem.” I probablement és cert. Ens hi hem passat mesos, anys, tots plegats, fent-nos aquesta pregunta: ens en sortirem? Abans de l’1-O (de l’1-O de l’any passat, és clar), potser ingènuament, tothom deia que sí. Sí, ens en sortirem. I probablement, sense aquest convenciment (sense el “sí, ens en sortirem”) no hi hauria hagut un 1-O. Ningú sabia on eren les paperetes ni les urnes, ni què passaria amb el cens ni si obririen tots els col·legis electorals, però tothom tenia el convenciment que sí, que l’1-O es faria i que ens en sortiríem. I es va fer, tot i que l’endemà (i l’endemà de l’endemà) vam anar descobrint que no hi havia res preparat. Ara la pregunta circulant (circulant des de fa anys) continua sent la mateixa. Torra avui, per primer cop en molt temps, hi posa un condicional al davant; hi posa un si. “Si no recuperem l’esperit de l’1-O no ens en sortirem.” Hi ha qui n’hi posa d’altres, de condicionals: si no som més no ens en sortirem, diuen uns; si no desobeïm no ens en sortirem, diuen uns altres. I així anar fent. De tal manera que en aquest punt de la pel·lícula, a banda de preguntar-me si ens en sortirem, ara jo me’n faig d’altres, de preguntes: és normal que JxCat i ERC s’estiguin discutint en veu alta sobre la delegació de vot sobre els diputats afectats per la resolució del jutge Llarena? Què van pactar, els socis de govern que no havien passat ni deu minuts que els socis de govern ja discrepaven i no pas discretament? De l’ultimàtum de Torra, n’estava al corrent tot el govern? Tothom a JxCat pensa el mateix? Pensen el mateix els puigdemontistes i pedecatistes? Tots aquests que pontifiquen dient que cal ser més radicals, què volen dir quan diuen ser més radicals? Què estan disposats a jugar-s’hi ells, personalment? Quan ERC diu que no treballa només pels convençuts, vol dir sense dir-ho que JxCat sí? Què vol dir Rufián quan diu que “els ultimàtums els carrega el diable”? Què n’han quedat, de tots aquells pactes nacionals que comportaven fotos multitudinàries? Tothom diu de veritat el que pensa? M’imagino que quan tinguem les respostes a aquestes preguntes ho sabrem, si ens en sortirem.