L’ultimàtum de Torra

Un dia ponderem les virtuts del diàleg; l’endemà, el valor de trencar-lo. Els partits independentistes catalans amb presència a les Corts de Madrid van afavorir que Pedro Sánchez, del PSOE, accedís a la presidència governamental i que Rajoy, del PP, s’anés a refugiar al seu ofici de registrador de la propietat. Ofici que va exercir també sent president: Espanya entera era seva i la moblava al seu gust, les cortines dels jutjats i les presons incloses. Uns dies després del recanvi governamental, em vaig trobar el diputat a Corts pel PDeCAT Jordi Xuclà al Bolxoi de Moscou. Com poden veure, no m’estic de res. El Bolxoi sempre ha estat niu de conspiracions, espies i confidències. Em va preguntar a l’entreacte: “Tu creus que hem fet bé?” Llavors no vaig donar prou importància al trèmolo dramàtic de la seva veu i que volia dir: “Viurem millor amb Sánchez que amb Rajoy?” Volia dir: “Què és preferible per als nostres interessos, el ‘com pitjor, millor’ o l’afabilitat?” Vaig respondre-li que havien fet bé. Si hagués estat més ràpid a entendre’l li hauria afegit que al meu parer no hi ha “com pitjor, millor”. “Com pitjor, pitjor”, com la lògica indica. Sánchez va oferir diàleg. No hi havia llavors govern. Puigdemont, des de Waterloo o on fos en aquell moment, primer s’hi va mostrar reticent. Després ho va aprovar. Va arribar a admetre que podia ser un diàleg que durés anys i que el referèndum “acordat” seria laboriós. Xuclà devia respirar, la veu se li devia refer.

Quim Torra va emetre l’altre dia un ultimàtum: o Sánchez es compromet amb el referèndum i el dret a l’autodeterminació, o Xuclà i els seus el faran caure abans de la castanyada. Sánchez, dèbil com està i amb els oponents en ebullició, no pot comprometre-s’hi ni de lluny. Les eleccions a què es veuria obligat no és segur que les guanyés. Ciutadans i el PP les desitgen. És partidari Torra del ‘com pitjor, millor’? Molts dels que l’apreten, segur. Torra té el complex de Guerra. Alfonso Guerra. Els que provenen de l’activisme sempre se senten incòmodes a la butaca governamental: temen defraudar els seus. Guerra va dir que era al govern en qualitat d’“oyente”. Després va manar molt. Torra dona peixet als que vociferen i tenen pressa. ¿Pot manar molt, si no té ni el govern compactat? ¿Està en condicions de proferir ultimàtums creïbles o efectius sense acabar amb la cua entre cames i el país de nou frustrat? Potser es tracta només d’espavilar Sánchez perquè del diàleg en surtin més concrecions. Els que l’apreten ho acceptarien?

Última hora: Torra s’ha desdit de l’ultimàtum. Vaig anar a Rússia per evadir-me uns dies de l’estrabul·lada política domèstica. Els ben prometo que ara seria al Bolxoi veient ballet. Diria que en Jordi Xuclà, també.